BALZAC QUOTIDIEN

Balzac quotidien, que deia Le Corbusier. Hi ha gent que no llegeix dels diaris més que la secció de successos. Pitjor que aquests són, potser, els qui no la llegeixen mai. Els primers es complauen en la mera curiositat; els altres s'entossudeixen en la ignorància. A tots, però, se'ls escapa el dolor més constant, més alliçónador, més trist, que posseeix la vida. I, sobretot, obliden que tambè ells estan exposats a ser protagonistes d'una d'aquestes petites noticies....

Petites noticies com la que avui ha succeit al Parlament: en un moment determinat Oriol Junqueras ha parlat en castellà en la seva intervenció, i quan Alicia Sanchez Camacho ha parlat tambè en castellà en la seva, en haver-hi murmuris al Parlament, el galleret de Blanes s'ha queixat de que al Sr. Junqueras ningú l'havia murmurejat i a ella si, i el que no sap ni sabrà ni pot saber Alicia en la seva ignorància congènita, és que mentre Oriol Junqueras parlava per boca d'un altre - en concret un militant del PSUC - limitant-se a desgranar en castellà les seves 'paraules', Alicia Sanchez Camacho parlava per boca d'ase o de mula. I és el que hi ha, el galleret de Blanes no dona per a més, i és que cadascú a la vida té les seves limitacions, i aquesta senyora, les té totes i més, i el pitjor és que no n'ès conscient. Alicia és gran, molt gran, en la seva indignitat i estulticia. Lerroux al seu costat, era un aprenent.