De la mateixa manera que no he llegit l’Ulysses d’en Joyce per peresa mental, (ja se’l va llegir en Joel Joan a Plats bruts per mi) reconec que cada vegada em fa més mandra llegir novel·les, i en dir novel·les vull dir novel·les, res de Da Vinci, Catedrals i cia, que ara tant s’han posat de moda.
Prefereixo llegir contes i sobre tot molta poesia. Aquest fet em tenia preocupat: t’estàs tornat mandrós - em deia – I una merda! Em contestava a mi mateix, o sigui a un hom, no t’has empassat 2666 de Bolaño. Si! em contestava altra volta a mi mateix, - que és com fregar l’esquizofrènia – però en aquest cas és diferent, com t’agrada, t’hi apliques. Ja! reblava, però alguna cosa em falla, el que no sé és quina. La resposta em va venir de l’ultima pàgina de “el Periódico” fa ja un temps i era d’en Joan Oller, que no sé exactament qui és, em sembla que era comissari cultural d’alló de Frankfurt i de Comediants o alguna cosa d’aquestes. Bé, deia Joan Oller, doncs aixó, que llegia contes i poesia i poca cosa més, que els arguments de les novel·les li sonaven a cosa ja llegida abans, a “deja-vu” i que el a ell li agradava, era asseure’s a la terrassa d’un bar i badar.
Vaig tranquil·litzar-me en veure que no eren manies meves, i a partir d'aquell dia poques novel·les he llegit i si molta poesia i contes. I és que m’he adonat que el que a mi m’agrada és badar, entretenir-me amb qualsevol cosa que passi al meu entorn, o embadalir-me buscant la foto impossible.
Llàstima que bado per la vida en general i aixó no se si és bo. Fins i tot bado anant en bicicleta, tant que de vegades frego la llei de la gravetat en circular amb cadència de ciclista de quadre victorià mentre ho tafanejo tot al meu voltant, fins al punt que un dia cauré.
Malgrat el què digui una Patum crepuscular com l'Oller, a mi badar i llegr novel·les em semblen activitats molt semblants. És més: trobo que badar i llegir novel·les s'assembla més a badar i llegir poemes, que generalment són massa breus i s'acaben de seguida.
ResponEliminaJo diria que tot depèn de quina novel·la o de quin poema llegeixes, perquè tampoc no cal posar com a paradigma de novel·la l'Ulisses. Jo crec que vaig tardar uns tres anys a acabar-la... I en tot cas per això existeix la novel·la breu, que no és ni conte ni novel·la de 500 pàgines i on hi ha potser les millors mostres del gènere.
Podries provar de reconciliar-te amb la novel·la amb les petites joies del Lovecraft o amb una cosa tan brillant com el "Benito Cereno" del Melville, que no arribar a les 100 pàgines de genialitat.
de moment tinc feina amb 'aire brut', després ja veurem.
ResponEliminasalut
Hauries de llegir (i rellegir) l'ULISSES de Joyce. Es brutal.
ResponEliminaEm temo, Francesc, que la poca simpatia per les novel·les té alguna cosa a veure amb les limitacions d'atenció continuada que comporta l'edat. Com començo a trobar-me en situació similar a la teva, benvingudes siguin la poesia i el conte, com a farmàcies d'urgència literàries. Queda encara molt de bo per descobrir.
ResponEliminaPotser si Allau, encara que diria que més aviat es tracte de mandra, perquè si trobo algun text que m'interessi, el llegeixo sense cap problema, de fet aixó tambè em passa amb el cinema, m'interessen molt poques pel·lícules, poquíssimes.
ResponEliminaY salvo raras excepciones prefiero la narrativa corta.
ResponEliminaBolaño, García Marquez, Kundera y alguno más se salvan.
Y si, me gusta la poesía, sobre todo la social (Blas de otero es mi preferido)
Salut