El paradís no havia de ser un lloc molt suportable, en cas contrari el primer home s'hagués adaptat a ell - encara no hi havia els paradisos fiscals - ; aquest món trasbalsat en què vivim tampoc ho és, ja que en ell s'enyora el paradís perdut o s'espera accedir a un altre. Què fer llavors? ¿A on anar? El millor és no fer res, no esperar anar a cap lloc, així, sense més, deixar que tot flueixi, mentre indolents ho contemplem amb absoluta indiferència.