Trucada telefònica: Oiga, ¿es el partido comunista?
- Si camarada.
- Pues mire, deme de baja que me ha tocado la primitiva.
Penja.
Aquesta situació de l'acudit, és l'independentisme que va del 20% de sempre al 50 o 50 i escaig teoricament actual, és l'independentisme emocional i va o ve segons estem amb més o menys crisi, o més o menys retallades. Per tant, no hi haurà consulta, el resultat que podria sortir és massa incert. Quan a la consulta plebiscitaria, no tinc gens clar que sortissin els números de l'anterior consulta que donava un Parlament clarament independentista. Compte amb el vot per C's, Pp i l'abstenció.
Tot fa pensar que em ambdòs casos, la possibilitat d'un parlament fort, suficientment fort per trencar definitivament amb Espanya, són poques. Haurem doncs malbaratat energies i temps per acabar anant a la tercera via tan denostada últimament, i haurem perdut tambè molt de temps, esforços i tensions inùtils.
Ja vaig donar fa temps les raons de perquè creia que Catalunya no podia ser independent i vaig parlar tambè de la independència emocional.
Cal reflexionar sobre tot plegat i deixar de perdre el temps en comtesses que dificilment es podràn guanyat i sobretot, deixar d'il·lusionar als ciutadans. Quan més es tardi a reconduir la situació, més dura serà la caiguda i el desencis.
Sin ningún tipo de dudas.
ResponEliminaSalut
Ei, jo sóc més aviat un independentista emocional d'abans de la crisi i en cap cas economicista. Em sembla que un dels errors de plantejament d'alguns, Rajoy per exemple, és que la independència vol dir atomització; crec que més aviat significa europeisme o globalització des d'una altra perspectiva.
ResponEliminaQuant als partits polítics... Uf, quina rèmora.
Catalunya ha repetit com a mínim tres vegades la mateixa jugada. És fàcil jugar amb els sentiments i les emocions de les persones, però altra cosa és la pela: quan expliquin el cost de la independència ja en parlarem.
ResponEliminaJo segueixo creient que el federalisme té futur, i sóc conscient del què dic.
També hi ajuda molt veure com ERC acaba de salvar el cul del director dels Mossos d'Esquadra en nom de l'ètica política. Bravo, així anem veient quin model de país ens proposen.
http://www.eldiario.es/politica/ERC-director-Mossos-peticion-oposicion_0_189331813.html
ResponEliminaBufff... per una vegada espero que t'equivoquis. Per què carai ha de costar tant tornar a ser un país normal i lliure???
ResponEliminaMiquel, Rajoy no enten res, no el vares veure ahir 'està lloviendo mucho', com dirien a València... a fer la mar.
ResponEliminaLluis, els d'ERc comencen a empassar-se gripaus.
ResponEliminaLoreto, lliure ho és, no fotem, normal no, i no ho serà mai, va en el seu ADN
ResponElimina