Trucada telefònica: Oiga, ¿es el partido comunista?
- Si camarada.
- Pues mire, deme de baja que me ha tocado la primitiva.
Penja.

Aquesta situació de l'acudit, és l'independentisme que va del 20% de sempre al 50 o 50 i escaig teoricament actual, és l'independentisme emocional i va o ve segons estem amb més o menys crisi, o més o menys retallades. Per tant, no hi haurà consulta, el resultat que podria sortir és massa incert. Quan a la consulta plebiscitaria, no tinc gens clar que sortissin els números de l'anterior consulta que donava un Parlament clarament independentista. Compte amb el vot per C's, Pp i l'abstenció. 
Tot fa pensar que em ambdòs casos, la possibilitat d'un parlament fort, suficientment fort per trencar definitivament amb Espanya, són poques. Haurem doncs malbaratat energies i temps per acabar anant a la tercera via tan denostada últimament, i haurem perdut tambè molt de temps, esforços i tensions inùtils.
Ja vaig donar fa temps les raons de perquè creia que Catalunya no podia ser independent i vaig parlar tambè de la independència emocional.

Cal reflexionar sobre tot plegat i deixar de perdre el temps en comtesses que dificilment es podràn guanyat i sobretot, deixar d'il·lusionar als ciutadans. Quan més es tardi a reconduir la situació, més dura serà la caiguda i el desencis.