Solem anar-hi el diumenge després dels dia dels morts, o difunts, més que res pel meu pare, que amb lo justet que va suposo ha estat aquest l'ùltim any, amb molts números de ser-hi ja l'any vinent, i no és aquesta una afirmació lleugera ni humor negre, ambdòs sabem que està més allí que aqui i que gairebé segur enguany ha estat l'últim.
Parlàvem de Funeraria Torra, els deixebles, o potser mestres d'Al Capone, car aquest matava o feia matar la gent, mentre les funeraries especulen i juguen amb els morts i el dolor dels qui de moment es queden, que encara és mes cruel i miserable.
Enterrar una persona costa un mínim de 3.000 euros. Perquè? perquè les rapinyaires funeraries en clara connivència amb els ajuntaments viuen d'això, és el seu negoci, el negoci de la mort a costa dels vius, i ho fan obscenament, de manera pulcra i educada, això és cert, pero obscena.
I aquesta història s'hauria d'acabar. Si s'ha d'incinerar a una persona, per a que carall s'han de gastar mil o mes euros en un taüt, si a internet en tens de cartró per 30 euros. Aquest taüt s'ha de cremar al poc temps d'haver-lo usat, però no, la Funeraria Torra de torn, en connivència amb l'ajuntament corromput de torn, han decidit el que t'ha de costar enterrar a una persona que de fet ja no ho és, i a més a més, al comptat.
M'hi nego, aixó s'ha d'acabar, el negoci de la mort és dels més obscens, i ningú, ningú hi posa la mà per evitar-lo. La mort no és com deia Vinyoli un canvi més, car és el canvi definitiu, però el que no pot ser, és que morir-se costi un ou, tot plegat per el lucre de la Funeraria Torra de torn i l'ajuntament tambè de torn.
I no entenc com no hi ha més resposta social, més queixes, sobre aquest obscé dret de cuixa sobre la mort.