Ser important a l'oficina, a l'acadèmia, entre el veïnat, sobre el paper dels diaris, en les xafarderies de la gent. És la gran manera que ha trobat l'home - l'individu - potser l'individu 'individualista' de passar l'estona agradablement. L'estona, o - si voleu - la vida. Que tot és la mateixa cosa.
Això de la importància fa molta mandra. Si et fas -o et creus- important i proves de fer-te imprescindible, aleshores no et pots escaquejar de res. El millor: ser el caragol que fa funcionar la màquina, més o menys bé, i que ningú no sap que existeix. Quanta felicitat!
ResponEliminaSalut i bon 2014 :)
Montse: La importància - si de cas -, te l'han de donar els altres, mai tu.
ResponEliminapero no estabas matao ??????????
ResponEliminaja l'han reparat Miquel.
ResponEliminaFue rapido. Menos mal.
ResponElimina