Conec molt poca gent que confessi que li agraden les festes de Nadal, en general l'expressió més comuna és: ja voldria ser al 7 de gener, o sia que la majoria n'abomina, i suposo continúa amb el ritual d'aquestes festes com una rutina més, que es repeteix any rere any. Sincerament, l'esperit nadalenc fa anys que l'he perdut, cada any falta més gent a a taula a l'hora de dinar i encara que tambè se n'hi afegeixen, ja no és el mateix. 




POEMA DE NADAL

Altra volta un Nadal
em cau de nou a sobre,
sense possibilitat real
d'escapolir-me'n il·lès.
Maldaré doncs a l'aguait
malcurós de mi mateix,
sojornaré dins de casa
envoltat de molta gent
contenta i esvalotada.
Riuré i bromejaré alhora
bromant qual borinot
empatxat de cava
pinyons, rostit i torrons
i brindaré amb tothom
vanament desitjós d'allò
que aquest dia és proclama
com a desig en general:
pau amor i felicitat,
i la salut que no hi falti
que l'endemà és Sant Esteve
i torna la fartanera.
Després en acabar l'any
en sól començar un altre,
però tot continua igual,
i cada més de desembre
ensopego any rera any,
amb la xacra lamentable
de les festes de Nadal.

*

Bones festes a tots i totes (que fa molt d'esquerres)