El sindicat Manos limpias ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una querella criminal contra el president de la Generalitat, Artur Mas, acusant-lo de prevaricació, desobediència, sedició -o alternativament de rebel·lió -per la seva aposta pel dret a l'autodeterminació de Catalunya. Manos limpias també ha interposat una denuncia als 33 jutges que varen signar el document a favor de la consulta, que el Consell General del Poder Judicial ha admès a tràmit.
Potser seria arribada l'hora de crear a Catalunya un sindicat de funcionaris (tan o més fosc que Manos Limpias) i començar a posar una querella rere l'altre als que com en el cas del Govern Espanyol incompleixen els seus compromisos, o a tots els mitjans que una vegada i una altra insulten i menteixen sobre Catalunya. Ja sé que com la decisió judicial l'han de prendre a Madrid, podria representar una pèrdua de temps, però als funcionaris (almenys els d'aquest tipus) els n'hi sobra, i no ens constarien ni cinc, podrien fer la seva tasca en hores de feina.

 Si algú encara no té clar qui i qué és Manos Limpias, a continuació us en deixo una breu sinopsi...


 No se si a vosaltres us sonarà el nom de Miguel Bernad, màxim responsable d’aquest obscur i inoperant sindicat ”Manos Limpias”, que no te representants enlloc i de qui només és coneix aquest Sr. Miguel Bernard, exdirigent de “Fuerza Nueva” i molt amic de la COPE i Libertad Digital. De fet, 'manos limpias' més que un sindicat és una associació, que és qui hi ha darrere d'aquesta querella per prevaricació de la que s'acusa a Baltasar Garzón, i totes les que hi ha hagut sobre els abertzales al país basc. Curiós com sent un estrany sindicat sigui tant escoltat i ben tractat per la justicia espanyola.


"El Col·lectiu de funcionaris públics Manos limpias, conegut popularment com Sindicat Manos Limpias o simplement, Manos limpias, és una associació espanyola fundada el 1995 com a organització de representació d'empleats de la funció pública. No té representació institucional des de 2009, però ha destacat per presentar-se com part en nombroses demandes judicials generalment en contra de decisions de les administracions governades per partits d'esquerra i nacionalistes perifèrics. Aquest fet, i el que el seu únic dirigent conegut, Miguel Bernad, hagi estat un conegut militant ultradretà (va ser el responsable de l'organització Front Nacional) i nomenat Cavaller d'Honor de la Fundació Nacional Francisco Franco pels seus "serveis en defensa dels ideals del Moviment "  ha provocat que la seva adscripció ideològica sigui sovint qualificada de ultradretana. La pròpia associació rebutja aquesta adscripció al·legant que totes les persones tenen dret a evolucionar ideológicamente. El juliol de 2008, arran de les investigacions policials sobre diversos casos de corrupció urbanística, el diari El País va posar en coneixement de l'opinió pública les presumptes relacions entre el secretari general del sindicat i diversos dels comissionistes investigats. L'organització va negar les acusacions del País, i el cas, com molts altres va desaparèixer engolit en l'oblit." El nom de l'associació té seu què ... per allò tan castellà de: "dime de lo que presumes y te diré de lo que careces".