En haver perdut la batalla dels arguments contra la Consulta, l'estratègia de l'espanyolisme ha de ser provocar la divisió de la societat catalana sigui com que sigui. Quan des de Madrid parlen de la divisió de la societat catalana, cal tenir en compte que no pensen en una divisió ideològica. De fet, ells es dediquen permanentment a dividir i tensionar fins al límit la seva pròpia societat espanyola amb temes com l'avortament, l'educació o la immigració. No, no es refereixen a aquesta divisió. Quan ells parlen de divisió a Catalunya parlen d'una divisió ètnica, indentitària, lingüística. D'ací les contínues referències als Balcans. Estan parlant de violència, de violència civil, de violència entre ciutadans. Encara que sigui de baixa intensitat: pretenen destruir-nos com a societat amb l'asfixia no ntan sols económica i aconseguir el que més els importa, aturar el procés cap a la independència.``

Obvien que Catalunya és com és, però deuen pensar que no és impossible perquè s'hi dediquen amb una perseverància tenaç. Com que no poden entendre ni suportar el caràcter pacífic i democràtic del procés, com els molesta el discurs incloent del projecte sobiranista, com que els treu i entabana comprovar que la nostra societat ha fet seva la idea de que Catalunya és un sol poble, ara ens volen entabanarnos i enfurismar-nos a nosaltres. Ens volen treure de polleguera amb els seus insults (avui nazis, demà còmplices d'ETA, demà passat una altra calumnia) i mentides infumables com la persecució del castellà a Catalunya, el pensament únic que impera, la segregació dels no catalans, o famílies que no es parlen pel dinar de Nadal). No pretenen convèncer a ningú, el malèvol discurs és de consum intern i per aconseguir vots a Espanya, ja saben que menteixen i ofenen no al Goverm sinó al poble de Catalunya, i saben tambè que no aconseguiràn convèncer a ningú que conegui una mica com funciona aquest pais socialment.

 El que ells estan buscant és l'incident, amb un en tenen prou per agafar-s'hi. Busquen que algú perdi els estreps i els proporcioni el titular, una imatge, una prova que es pugui esbombar i ampliar a través de les seves televisions i diaris. Un incident que permeti criminalitzar-nos amb una certa base, sense tenir la necessitat d'acudir a l'enfilall de mentides que expliquen dia si dia també per què engegui una espiral de reacció dins de Catalunya.

Aquest manual contra Catalunya no és nou, és el manual de la crispació que va emprar José María Aznar, de la caverna mediàtica madrilenya, o subproductes com Ciutadans o l'allenegable Rosa Díez. Potser fins i tot és el mateix manual del CESID i els seus estranys moviments. A Aznar li va funcionar prou bé, de fet nomès cal no tenir cap escrùpol per aplicar el seu manual, i aquesta paraula no és al seu diccionari. 

 Aquí, caldrà molta cintura, molta mà esquerra i molta prudència per no caure en la provocació permanent d'aquests miserables. Com voleu que hi hagi diàleg amb aquesta gent? no hi ha res a fer, són sords, llàstima que no siguin també muts.