No el sento del tot meu el meu temps, diguéssim que no acabo de trobar-m'hi, d'encertar amb l'encaix adequat ni entendre el que passa al meu voltant. I resto reclòs dins la meva trinxera, fent tasques variades amb cert desconcert propi - suposo - de qui no sap ben bé ni d'on ve ni a on pretén anar. Perdut enmig dels meus dubtes i vacil·lacions, conscient de les mancances i servituds, preocupat per l'inexorable pas del temps, sense trobar respostes a preguntes que em faig fa ja massa, i tot i estar emetent, despert, no sento veus lúcides que em portin a port, i em rebel·lo atès que se hi són però no les trobo, potser perquè no hi ha fars pels homes de terra o perquè ha arribat l'hora de sortir de l'amagatall i enfrontar-se a les pròpies pors sense vacil·lar.

BALB

Balb de fred í­ntim
d'aquell que no se'n va,
que t'envolta de sobte
en tenir consciència
que ets un ésser
fràgil, desemparat,
inerme davant la vellesa
i la proximitat de la mort.
Una criatura esventada
dins un camp circular
abandonat a la propia sort
i als avatars del destí.­
Ignorant i espantat
qualsevol nit d'estiu
sota un cel estrellat
que et recorda ets no res
- només -
una agulla minsa i ridí­cula
perduda al bell mig

d'un paller immens.

*