Aquest matí de diumenge, com faig des fa 44 anys sortía d'esmorzar de casa del meu pare, el Santiago, quan a la part del darrere de l'imprempta Figuerola, a l'aparador, he vist aquest quadre. M'ha fascinat, i m'ha fascinat, perquè nomès insinúa el paisatge, l'esbossa, deixant la resta a la imaginació de qui el contempla. I és aquest el secret dels quadres, la insinuació del paisatge, d'allò que no es pot o no s'hauria de copiar, la naturalesa.
Potser per aixó vaig deixar de pintar, jo, em limitava a copiar-la,  o a retratar-la, i oblidava deixar lloc a la insinuació del paisatge.

Ah! per si us pot interessar, el quadre és en venda.


Perquè us feu una idea del que vull dir, aquesta és una còpia del paisatge, no hi ha cap insinuació, el vaig copiar d'un calendari. I és així com entenc no s'ha de pintar un quadre.