José María Aznar, Pedro J. Ramírez, Federico Jiménez Losantos, Acebes, l'arquebisbe de Madrid, Rouco Varela i algun altre miserable més, són els agitadors principals d'una teoria que ja pràcticament no té seguidors a Espanya, excepte algun radical del seu tarannà. És la teoria de la conspiració, la que defensa que els atemptats de l'11-M no van ser planificats i perpetrats pel terrorisme gihadista, sinó que va ser una conjunció d'etarres, socialistes i policies traïdors. 
Mai s'ha vist res igual en un país democràtic, que deu anys després hi hagi gent que segueixi instal·lada en aquesta paranoia (encara aquest matí Aznar a la COPE) amb la qual van destrossar sense miraments la vida de molta gent: el comissari de Vallecas la dona del qual es va suïcidar, el jutge del Olmo que va emmalaltir i ha hagut de deixar la carrera judicial, una de les fiscals, o la mare d'una víctima, Pilar Manjón. Hi ha més més. L'odi i les gravíssimes acusacions llançades per la cadena Cope i El Mundo van destrossar la vida de molta gent i, a dia d'avui, segueixen sense demanar perdó.
No han demanat perdò, no reconeixeràn que varen mentir, intoxicar i falsejar la veritat pels seus miserables interessos, ni ho faran. Els importa un rave tot el mal que han fet. Aznar va trucar als principals diaris del pais dues vegades el dia 11 de Març del 2004 per insistir que havia estat ETA i que anessin en compte de publicar cap altra informació, quan ja sabia (a les 12 del matí ja ho sabien), que no havia estat l'atemptat obra d'ETA. 
El que no entenc és com la majoria de rotatius li varen fer cas i es varen plegar a la seva versió dels fets. No se vosaltres, però jo, a les nou del matí tenia clar que no havia estat ETA, no podia haver estat ETA, en primer lloc per la senzilla raó que aquest no era el seu modus operandi, i el terrorisme com la mafia té les seves normes i la seva manera d'operar, a banda que ETA sabia o habia de saber que d'haver comès aquest atemptat, era la seva sentencia de mort com a organització, encara que de fet i en certa manera l'atemptat els va condemnar a la desaparició tambè; algu, en aquest cas els gihadistas, els varen demostrar com es feia això d'atemptar a l'engrós.