Creieu que un ministre, un home distingit, té tal o qual principi, i ho creieu perqué li heu escoltat dir-ho. Per consegüent, us absteniu de demanar-li tal o qual cosa que el posaria en contradicció amb la seva màxima favorita. Aviat sabreu que heu estat enganyats, i li veureu fer coses que us proven que un ministre no té principis, sinó únicament l'hàbit, el tic de dir tal o qual cosa segons li convingui, deia Chamfort. El que succeix és que els principis i la memòria dels ministres dura com la dels peixos, i als qui els patim, nomès ens queda el consol de les hemeroteques i les videoteques que els haurien d'avergonyir, si tinguessin una mica de dignitat i ética, que no és el cas.