28/4/14

A PROPÒSIT DEL BIOCENTRISME


L'investigador nord-americà Robert Lanza afirma que té proves definitives per confirmar que la vida després de la mort existeix i que de fet la mort, per si mateixa, no existeix de la manera en què la percebem. Lanza argumenta que la resposta a la pregunta "Què hi ha més enllà de la mort?", qüestió sobre la qual els filòsofs porten segles reflexionant-hi, rau en la física quàntica, i en concret en la nova teoria del biocentrisme.
Segons aquest investigador nord-americà, de l'Escola de Medicina de la Universitat Wake Forest a Carolina del Nord, la solució a aquesta qüestió eterna consisteix en la idea que el concepte de la mort és un mer producte de la nostra consciència, segons relata l'edició digital de The Independent.

Lanza afirma que el biocentrisme explica que l'univers només existeix a causa de la consciència d'un individu sobre ell mateix. El mateix succeeix amb els conceptes d'espai i temps, que aquest científic explica com "mers instruments de la ment". En un missatge publicat al seu lloc web, Lanza argumenta que amb aquesta teoria el concepte de la mort com la coneixem "no existeix en cap sentit real", ja que no hi ha veritables límits segons els quals es pugui definir.

"Essencialment, la idea de morir és una cosa que sempre se'ns ha ensenyat a acceptar, però en realitat només existeix en les nostres ments", opina Lanza. Així mateix, evidentment, creiem en la mort perquè ens associem amb el nostre cos i sabem que els cossos físics moren.
Lanza assenyala que el biocentrisme és similar a la idea d'universos paral·lels, la hipòtesi formulada per físics teòrics segons la qual hi ha un nombre infinit d'universos i tot el que podria succeir passa en algun d'ells.
En termes de com afecta aquest concepte a la vida després de la mort, l'investigador explica que, quan morim, la nostra vida es converteix en una "flor perenne que torna a florir en el multivers" i afegeix que "la vida és una aventura que transcendeix la nostra forma lineal ordinària de pensar,quan morim, no ho fem segons una matriu aleatòria, sinó segons la matriu ineludible de la vida".

D'acord amb el biocentrisme, en una nova "teoria del tot", el que és material i l'immaterial estan co-relacionats. La vida i la consciència representen un costat de l'equació , i la matèria i l'energia l'altre. No hi ha separació, en dividir la realitat s'esfuma. Tot i que el paradigma científic actual es basa en la creença que el món té una existència objectiva independent de l'observador, una llarga llista d'experiments mostren el contrari. Considereu el experiment de la doble escletxa: Quan els científics observen que les partícules passen a través de dues ranures en una barrera, aquestes es comporten com bales que passen per una o altra escletxa. Però si no les observen, es comporten com a ones i passen per les dues escletxes al mateix temps. Com pot una partícula canviar el seu comportament depenent de si és vista o no? El biocentrisme manté que la realitat és un procés que involucra a la nostra consciència.

Pensem que la vida és només una activitat d'àtoms i molècules, el temps en què vivim i morim. Però si s'afegeix la vida a l'equació, podem explicar alguns dels majors enigmes de la ciència. Per exemple, queda clar que l'espai i el temps, i les propietats de la mateixa matèria, depenen de l'observador. Llavors, com poden les partícules entrellaçades estar connectades de forma instantània, situades en pols oposats d'una galàxia, com si no hagués espai ni temps entre elles? I com poden passar coses en el present que afectin al passat? Recentment, els científics van enviar partícules dins d'un aparell i van demostrar que podien canviar retroactivament cosa que ja havia ocorregut en el passat. Segons el biocentrisme, aquests fenòmens ocorren perquè l'espai i el temps no són només "aquí fora", sinó que són eines de la nostra ment. 

Al final, la vida és pur moviment i canvi, i només és aprehensible a través del concepte biològic del temps. El moviment és possible a través de la representació del temps. "No hi ha concepte, no importa quin sigui", deia Emmanuel Kant, "que pugui fer comprensible la possibilitat d'una alteració ... per exemple, l'ésser i el no - ser d'una única cosa en un únic lloc". Déu també viu en l'acció, i és un concepte relacional, tant existent com no existent a la vegada. "Les opinions discordants", deia Emerson "es reconcilien si es veuen com dos extrems d'un sol principi, i mai podrem arribar tan lluny com per obstaculitzar una visió encara més alta."

Els creients en Déu que creuen en una vida després de la mort. I els no creients que creiem que la mort és el final. El biocentrisme reforça la primacia de la consciència que descobrim en l'obra de Kant, així com Descartes, Berkeley, Schopenhauer i Bergson. Sense consciència, espai i temps, res és. Amb la mort es produeix un trencament en la continuïtat d'espai i temps, podem agafar qualsevol punt com un nou marc de referència i avaluar tot respecte a això  Igual que les partícules poden passar a través de dos forats a la vegada, podem considerar-nos tant vius com morts, fora del temps.

En contrast amb la visió mecànica d'antiguitat, el biocentrisme manté que el temps és una forma d'intuïció animal, no un objecte que fa tic-tac independentment de l'observador. Sense la consciència, el pas del temps no té sentit. Des d'aquest punt de vista, mai mor ningú.

En resum, que ens entabanem en buscar explicacions i raons complexes a una questió tan simple com que, talment com qualsevol animal naixem, vivim i morim i després ens podrim, mentre aquesta ànima que no se sap si existeix o no, no sabem si també mor o és queda vagant errant per l'espai.

És la mania egocèntrica de donar als homínids una importància que no tenim, nosaltres que som els qui hem creat els Déus a la nostra imatge i semblança (potser per aixó són tan cruels i venjatius) pretenem tenir una posteritat que ni ens pertoca ni mereixem.

Deia Vinyoli: la mort és purament un canvi més, i d'això es tracte, d'un canvi a pitjor cap el no res. La resta, fabulacions de fabulistes obssessionats amb una eternitat inexistent.


SHARE THIS

4 comentaris:

  1. Ufff...lo leeré con calma un par de veces...es denso.
    salut

    ResponElimina
  2. si que és dens, però es interessant llegir-ho - crec -

    ResponElimina
  3. Esta es la teoria del aleteo de la mariposa famoso llevada al espacio, es por lo menos para pensar. La muerte acaba con la vida que conocemos, eso es claro, es un transito o no, no lo se, dentro de cien años me preguntas y me contesto con detalle...

    ResponElimina
  4. ya té llamaré dentro de cien años. Coño! el susto que te daria si te llamaba desde el otro lado. Eso me pasó con uno que me dijeron había muerto, y resulta que el difunto era su hermano gemelo (que yo no sabia que lo tenia, le conocía porqué era el cajero del Banco de Sabadell). Un día cuando me lo encontré por la calle un poco más y me da un telele.

    salut

    ResponElimina

About Me