Quan no per casualitat el President Más va introduir el concepte win-win (o win to win) en l'entrevista d'Ariadna Oltra a TV3, intentava transmetre calma, tranquil·litat, com si no estessim fent cap revolució, i no deixa de tenir raó: el de la sobirania, és un moviment de regeneració democràtica, d’ambició popular, que no està mogut per aquell ressentiment que enceta les revolucions. El president Mas se sent obligat a donar aquest missatge pacifista per tranquil·litzar als catalans, als qui en la seva mentalitat de botiguers no els agrada la incertessa i també als observadors internacionals als qui els espanta la possibilitat d’accions unilaterals agosarades.

 Després d’allargar així la mà,  Mas espera que algú l'hi encaixi des de l’altra banda, I aquí rau el problema de fons, a l'altra banda no estàn per donar la mà; a l'altra banda, tancats en si mateixos en un preocupant autisme, es tapen els ulls i s'amaguen rere la seva intrasigència en la constitució, una constitució que curiosament el seu partit inicial AP, no va votar, i s'amaguen com els nens que en tapar-se els ulls es pensen que estàn ja sans i estalvis de qualsevol mal.

 El concepte win-win, tan emprat per Salmon, farà fortuna, Mas ha aconseguit colar un titular cridaner que quedarà instaurat en l'imaginari dels informatius a partir d'ara, però win-win només és una expressió més o menys afortunada. 
Win-win (guanyar-guanyar), significa que tot acord, tracte o negoci en què participem, resulta beneficiós per a totes les persones involucrades. Com veiem aquest és un concepte que es coneix des del principi dels temps, amb diferents noms i s'empra especialment pel que fa a desenvolupament de negocis. Hem assimilat com normal que per tenir èxit algú ha de perdre l'altre, fins i tot de vegades acceptem que aquest algú som nosaltres.

 I aixó és win-win., un mer joc de paraules perquè tothom sap que en aquesta comtessa com en totes sempre hi ha un guanyador i un perdedor.

 No hi haurà cap canvi de rumb en el full de ruta del President, amb win-win o sense, potser perquè Mas tampoc el controla del tot, encara que el que si sap és que no el pot trair. Com ell mateix ha dit en més d'una ocasió, és el president de la consulta. I la consulta la votaran els ciutadans......, si arriba a celebrar-se.