L'escrit d'en Miquel avui al seu bloc rememorant la seva infantesa, m'ha recordat un fet quotidià que ell comenta i que jo també feia, quan anys ençà vaig començar a treballar a l'empresa Pere Prat. Hi anava amb l’autobús del Martí. Com vivía a la Creu Alta, baixava el transport ja pràcticament ple de Ca N’Oriac hi era força normal en aquells temps anar a la banda del darrere de l'autobús, agafat a la barra que hi havia al bell mig de la porta d'accès, i el cos mig a fora puig el cobrador no tancava la porta, entre d’altres qüestions perquè no podia de plé que anava; l’esmorzar a una ma, embolicat amb una fulla de la Vanguardia i l’altre ma agafada a la barra, i així anàvem a la feina gairebé cada dia al matí. La Vanguardia, impresa en paper no ecològic, no destintava, tot i que sovint quedava plena de l'oli de l'entrepà que en aquells temps es deia 'bocadillo'. Servia tambè per llegir-la mentre esmorzaves, o sia que complia una doble finalitat.
.
Aixó que és impensable a dia d’avui per anar a la feina, en canvi ho hem traslladat a viatjar per oci i als aeroports, coses de la socialització de l’aviació. És enorme la quantitat de gent que viatja d’un lloc a l’altre cada dia i no nomes els mesos d’estiu amb l’aparició dels vols barats, i no van penjats de la barra com a l’autobús perquè no es possible que si no encara ho veuríem en dies punta. Aquest canvi que s’ha produït en els últims anys ha trastocat moltes pautes de comportament social a l’hora de viatjar i ha saturat els nostres aeroports malgrat l’augment de capacitat operativa dels de Reus i Girona, sobre tot aquest últim que ha experimentat un creixement espectacular. Tot aquest canvi ha provocat que la saturació arribi al punt que el personal viatger es mou i és tractat gairebé com si de transport de bestiar es tractés, i no tan sols Ryanair.
.
Però que vols, que pots demanar si te’n vas a Praga en xancletes i per 30€; viatjar en avió, abans, era cosa de privilegiats o ocasional en els demés mortals i tot anava dins d’unes pautes tranquil-les i organitzades, però actualment amb una gent que vol que tot funcioni com un rellotge, que és incapaç d’entendre que amb tant de moviment és normal i lògic que hi hagin esperes, retards, pèrdua de maletes, etc, resulta que tot són queixes i laments. Aneu qualsevol dia d’estiu a l’Aeroport del Prat i fixeu-vos en la quantitat de gent que es trasllada cap una munió de llocs del planeta, la de vols que surten i arriben un rere l’altre, i entendreu que bellugar tanta gent és complex i qualsevol petit incident ho altera tot.
Ahhh els bocatas amb La Vanguardia...Record que deien que les lletres tenien tinta i restes de plom ; em creo l'un i l'un altre, la tinta "desteñía" i les lletres de les linotipies es fabricaven amb plom, plom que els linotipistes havien de cuidar perquè les quantitats estaven mesurades.
ResponEliminaperò encara així, de La Vantguardia s'aprofitava tot, fins i tot per netejar-se el darrere quan feia falta.
En fi una altra època i altres històries.
salut
O sigui que la Vanguardia servia pel davant i pel darrere, i nosaltres no ens va passar res. com amb el DDT, i altres històries. De fet, som com les rates, ens adaptem a tot.
ResponElimina