26 d’abril 2014

CICLISTES: INCÍVICS I INSOLIDÀRIS


Ja vaig explicar fa un temps que els ciclistes o biciclistes eren incívics: es salten els semàfors en vermell, els stops, i van per la carretera en doble i triple fila fins i tot. Però és que a més, avui he descovert que són insolidaris, enfundants amb culots apretats, samarretes de llampants colors abigarrats, abeuradors adaptats i ulleres impossibles, avui al costat del Ripoll, just travessar el pont per anar cap a Can Llobateres, se m'ha encallat la cadena de la bici, m'he aturat per intentar arreglar-la, i mentre pretenia inutilment reparar-la, han passat gairebé una seixantena de ciclistes amunt o avall i ni un sol d'ells ha tingut la delicadesa d'aturar-se a preguntar si tenia algun problema o si em podia ajudar. 
Jo que m'he aturat sempre, que he ajudat al que més detesto, un paio amb un quad amb problemes (havia bolcat), motoristes que han caigut, que he deixat la manxa per inflar o goma de recanvi per una roda punxada, és trist que el dia que tinc un petit i simple incident, no rebi cap ajuda.

No és pas veritat la dita de 'tal faràs tal et trobaràs', almenys en el meu cas. Estic cabrejat! es nota!

SHARE THIS

8 comentaris:

  1. Olvídalo.
    Mañana, cuando salgas y te encuentres con alguién tirado, párate y ayúdale. Posiblemente sea uno de esos 60 que no pararon ayer.
    No te preocupes que la próxima vez parará.
    Hemos de enseñarles.
    Salut

    ResponElimina
  2. Osti, doncs no ho hauria dit mai. Pensava que com que les bicis són els vehicles "dèbils" o "delicats" o com li vulguis dir hi hauria més companyonia. Quines coses!

    ResponElimina
  3. Yo hace mucho que no ando en bici, antes era muy aficionado, y siempre y digo siempre paraba y siempre cuando tuve algún problema alguien paro. A lo mejor es que ahora como van disfrazados con esas gafas no ven a su prójimo, están encantados de haberse conocido.

    ResponElimina
  4. Miquel: això passa perquè son ciclistes de fa 4 dies. Si haguessin anat com jo, tota la vida en bicicleta, actuarien d'una altra manera.

    salut

    ResponElimina
  5. teoricament és així Loreto,en la pràctica, ja ho veus.

    ResponElimina
  6. Temujin: para mi que son extraterrestres, lo digo por la indumentaria. Un servidor va con sus tejanos, las 'gafas' para el pantalón, no se como se dice en castellano, cuando digo gafas me refiero a una especie de aros que recogen el pantalón para que no se enganche con la cadena de la bici. Ah! y en vez de agua, en el bidón llevo coca-cola o cava - depende -, aparte del bocadillo y la máquina de fotos.
    Pero es que estos tíos van de diseño....

    salut

    ResponElimina
  7. Aquests "esportistes" te'ls trobes arreu, arrencant senyals que demanen que respectin zones boscoses delicades per l'erosió, anant a tota pastilla, cridant com a ximples, escridassant a senyores que passegen amb gos per la muntanya ... tot i que, ara mateix, també et trobes suposats muntanyers que ni tan sols retornen la salutació. "Ves que no ensopeguis" penso jo, i em dic: "no t'ajudaré pas". Però és mentida, perquè, com els gossos de Pavlov, a mi m'han condicionat a aturar-me i donar un cop de mà :(

    M'agradaria ser dolenta, ves.

    ResponElimina
  8. Som d'abans, Montse, de quan la gent era educada, a ciutat i pel bosc.

    ResponElimina