Ja vaig explicar fa un temps que els ciclistes o biciclistes eren incívics: es salten els semàfors en vermell, els stops, i van per la carretera en doble i triple fila fins i tot. Però és que a més, avui he descovert que són insolidaris, enfundants amb culots apretats, samarretes de llampants colors abigarrats, abeuradors adaptats i ulleres impossibles, avui al costat del Ripoll, just travessar el pont per anar cap a Can Llobateres, se m'ha encallat la cadena de la bici, m'he aturat per intentar arreglar-la, i mentre pretenia inutilment reparar-la, han passat gairebé una seixantena de ciclistes amunt o avall i ni un sol d'ells ha tingut la delicadesa d'aturar-se a preguntar si tenia algun problema o si em podia ajudar. 
Jo que m'he aturat sempre, que he ajudat al que més detesto, un paio amb un quad amb problemes (havia bolcat), motoristes que han caigut, que he deixat la manxa per inflar o goma de recanvi per una roda punxada, és trist que el dia que tinc un petit i simple incident, no rebi cap ajuda.

 No és pas veritat la dita de 'tal faràs tal et trobaràs', almenys en el meu cas. Estic cabrejat! es nota!