El municipi biscaí de Guernica ha recordat aquest dissabte el 77è aniversari del bombardeig feixista sobre la localitat amb una sèrie d'actes entre els que ha destacat el lliurament dels premis Guernica per la pau i la reconciliació que han distingit el periodista biscaí Manu Leguineche i el militar britànic John Wynne.
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història que una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir la seva destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. Franco ho va negar fins a la seva mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat en retirada.
L'esquadró, al comandament del tinent coronel Wolfram von Richthofen, estava format per quaranta-dos avions Heinkel He 111, Dornier, Junkers i Messerschmitt. Pel que sembla, també hi havia cert nombre d'avions italians, sent aquesta la seva primera col·laboració bèl·lica amb els alemanys.
L'atac va començar a dos quarts de cinc de la tarda. Era dia de mercat. Encara que posteriorment es va dir que l'objectiu de l'operació era la simple voladura d'un pont, el fet real és que tant el pont com una fàbrica d'armes, situada als afores de la població, van resultar intactes. No obstant això, l'atac va ser devastador, els bombarders van llançar una gran quantitat de bombes de 550 lb, i més de tres mil projectils incendiaris d'alumini de 2 lb sobre el nucli urbà de la ciutat. Els caces, entretant, disparaven en vol rasant contra les tropes que fugien del lloc. Els bombardeigs venien en onades, i la destrucció va ser tan gran que al cap de dues hores els pilots bombardejaven a cegues, perquè el fum ocultava la ciutat. A dos quarts de vuit de la tarda va acabar l'atac i no se'n va poder apagar totalment l'incendi fins a l'endemà.
El bombardeig de Guernica no va ser un atac qualsevol, va ser una prova de com es podia destruir una ciutat de manera salvatge, i hi havia avions alemanys i italians, cal no oblidar-ho..... l'horror tambè compleix anys.
Conocí a dos hermanas que vieron bombardear la ciudad desde una de las montañas que rodea la ciudad. De allí no quedó nada. El objetivo era ese.
ResponEliminaY como no, nuestros amigos los alemanes siempre ayudando a la población, sobre todo sino es la suya.
salut
Fue un ensayo de lo que posteriormente serian los bombardeos a ciudades durante la segunda guerra mundial. Estos bombardeos eran justificados por los altos mandos para desmoralizar a las tropas del frente que oían como sus familias eran asesinadas a bombazos. Los civiles son las primeras y más numerosas victimas de las guerras, antes, ahora y después, no nos equivoquemos, ahora lo hacemos de forma masiva, industrial. Los alemanes de Berlin sufrieron posteriormente las torturas, violaciones y arbitrariedad rusas de forma sistemática. Siempre son los civiles los que pagan y sufren todo, sin comerlo ni beberlo (como decimos por aquí), en muchos casos. Las guerras limpias solo lo son en televisión.
ResponEliminaMiquel i Temujin: d'acord en que era un assaig, lo qual fa encara més terrible el bombardeig, un assaig a sang freda per veure com funcionava.
ResponEliminaAixò és la guerra, on ja no moren soldats sinó civils. Ho vàren fer bé, molt bé els alemanys que sempre fan les coses bé - diuen -