Quan tenia deu anys, al migdia, després de dinar, agafava la meva bicicleta BH i pujava fins a Castellar del Vallès, d'allí cap a Matadepera (passant per Can Font) i de Matadepera cap a Sabadell. Des d'aquella época he fet sovint aquest recorregut, i sempre m'he trobat, any rere any, amb el mateix paisatge segons l'època.

Dic això, per fastiguejar als apologistes del canvi climàtic, que ni és canvi ni és climàtic, o dit d'una altra manera, és el que ve fent la natura des que va començar aquest espectable de la vida dels homínids en aquest planeta. 
O és que no recordeu quan l'ínclit Conseller Baltasar resava a la Moreneta perquè fes ploure, ja que semblava teniem una sequera de cagati lorito, i des d'aquell moment i no gràcies a la Moreneta ni al capsigrany d'en Baltasar, tenim aigua de sobres, perquè de fet, si alguna cosa sobra i molt arreu del món, és aigua, altra cosa és que se sàpiga gestionar-la. I com aquesta gestió és sol deixar en mans dels polítics, així els hi va a molts.

No sé si d'ací a 10 anys podré fer amb la bicicleta el recorregut que vaig encetar en fa 60, però el que si sé, és que cada primavera seguiràn els camps omplint-se de roselles, florirà la ginesta, els rosers de l'Isabel ens donaràn roses.... i naixeran flors a cada instant.