En aquest conte de Monterroso hi ha una peculiaritat, me n'he adonat en traduïr-lo.....



"- Jo podria explicar - va intervenir el grassonet atropelladament - que fa tres anys a Guatemala un vellet organista d'una església de barri em va referir que per 1929 quan li van encarregar classificar els papers de música de la Mercè es va trobar de sobte unes fulles rares que intrigat es va posar a estudiar amb l'afecte de sempre i que com les acotacions estiguessin escrites en alemany li va costar bastant adonar-se que es tractava dels dos moviments finals de la Simfonia inacabada així que ja podia jo imaginar la seva emoció en veure ben clara la signatura de Schubert i que quan molt agitat va sortir corrent al carrer a comunicar als altres el seu descobriment tots van dir rient que s'havia tornat boig i que si volia prendre'ls el pèl, però que com ell dominava el seu art i sabia amb certesa que els dos moviments eren tan excel·lents com els primers no es va acovardir i aviat va jurar consagrar la resta de la seva vida a obligar-los a confessar la validesa de la troballa pel que d'aquí en endavant es va dedicar a veure metòdicament a tot músic existia a Guatemala amb tan mal resultat que després de barallar-se amb la majoria d'ells sense dir res a ningú i molt menys a la seva dona va vendre la seva casa per traslladar-se a Europa i que un cop a Viena doncs pitjor perquè no anava a anar deien un Leiermann* guatemalenc a ensenyar-los a localitzar obres perdudes i molt menys de Schubert de qui els especialistes omplien la ciutat i que què havien d'haver anat a fer aquests papers tan lluny fins que estant ja gairebé desesperat i només amb els diners del passatge de tornada va conèixer a una família de vellets jueus que havien viscut a Buenos Aires i parlaven espanyol els que el van atendre molt bé i es van posar nerviosíssims quan van tocar com Déu els va donar a entendre en el seu piano en la seva viola i en el seu violí els dos moviments i que finalment cansats d'examinar els papers per tot arreu i de olorar i de mirar-los a contrallum per una finestra es van veure obligats a admetre primer en veu baixa i després a crits ¡ són de Schubert són de Schubert! i es van posar a plorar amb desconsol cadascun sobre l'espatlla de l'altre com si en lloc d'haver-los recuperat els papers s'haguessin perdut en aquell moment i que jo em sorprengués que encara plorant si bé ja més calmats i després de parlar a part entre si i en el seu idioma tractar de convèncer fregant-se les mans que els moviments tot i ser tan bons no afegien res al mèrit de la simfonia tal com aquesta es trobava i per contra es podia dir que l'hi treien ja que la gent s'havia acostumat a la llegenda que Schubert els va trencar o no els va intentar si més no segur que mai aconseguiria superar o igualar la qualitat dels dos primers i que la gràcia consistia a pensar si són el allegro i el errant com seran el scherzo i el allegro ma non troppo i que si ell respectava i estimava de debò la memòria de Schubert el més intel · ligent era que els permetés guardar aquella música perquè a més de que s'anava a entaular una polèmica interminable l'únic que sortiria perdent seria Schubert i que llavors convençut que mai aconseguiria res entre els filisteus ni menys encara amb els admiradors de Schubert que eren pitjors es va embarcar de tornada a Guatemala i que durant la travessia una nit mentre la llum de la lluna donava de ple sobre l'escumós costat del vaixell amb la més profunda malenconia i fart de lluitar amb els dolents i amb els bons va prendre els manuscrits i els va estripar un a un i va tirar els trossos per la borda fins a no estar ben cert que ja mai ningú els trobaria de nou al mateix temps- va finalitzar el grassonet amb un cert to de afectada tristesa - que gruixudes llàgrimes cremaven les seves galtes i mentre pensava amb amargor que ni ell ni la seva pàtria podrien reclamar la glòria d'haver tornat al món unes pàgines que el món hagués rebut amb tanta alegria però que el món amb tant sentit comú rebutjava"


*'organillero'

..... no hi ha ni un punt, ni coma ni punt i coma.