Pep Mayolas -

Nomès ens pot salvar la poesia i la música....Deu ser que m'èstic fent gran o que encara conservo un punt de lucidesa, però hi ha un aspecte en el que sempre he estat constant al llarg de la meva vida, a banda d'avorrir-me; no creure en res ni en ningú, i possiblement, encara que m'ès ben bé igual el que expliquen aquí, i que podria fins i tot ser cert, només que, ho sigui o no, en el fons no té cap importància i importa a molt poca gent, i a mi, gens ni mica, perque res no és mesquí, i cap hora és isarda, perquè la cançó canta en cada bri de cosa. - Avui demà i ahir s'esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit..... 

I és que només ens pot salvar de l'estultícia i el caos, la poesia i la música. Fora de la música i la poesia, tot, fins i tot la soledat i l'avorriment, és mentida. Són justament ambdós conceptes, però millorats. No hi ha doncs cap altra esperança, i ni tan sols sé si cal aferrar-se o recòrrer a Bach, Mozart o Beethoven, millor potser i simplement la recentment desapareguda proximitat de Cheo Feliciano....





.... que com explica Ramón de España, ens ha deixat suara i ho ha fet sense estar-se de res. Encara que tenia 78 anys i es podria haver mort de vell, va preferir fer-ho al volant del seu Jaguar, a les quatre de la matinada, mentre tornava a casa seva, a San Juan de Puerto Rico, sense el cinturó de seguretat posat, ja que aquest adminicle, com tothom sap, només l'utilitzen els pusil·lànimes. ¿Portava al damunt algunes copes de més? No ens hauria d'estranyar. I si fos així, la mort seria encara més gloriosa. Posats a dinyar-la, no hi ha com fer-ho amb estil.