Explicava l'altre dia a Rac1 el Professor Niño Becerra que dins de tres o quatre anys desapareixerien els diners com a tal, que tot es pagaria telemàticament. De fet, gairebé funcionem així, poc és el que paguem en efectiu. En alguns llocs com a Granollers s'havia provat la targeta moneder per les compres petites, la idea estava bé, anaves a comprar el pa, la fruita o la carn a la botiga i pagaves amb la targeta que em sembla era de 1000 pessetes i s'anava gastant fins que s'havia de carregar de nou.
En aquest estat que descriu Niño Becerra, hi ha un problema: L'economia submergida, que ja és una assegurança per a molta gent per no acabar caient en la pobresa, o més aviat una qüestió de pura supervivència. No dic que sigui bona, però com a mínim la gent pot anar tirant fent un 'remendu' per aquí o un 'apanyu' per allà. Per tant, no se l'ha de criminalitzar perquè, a més, molts dels diners que s'hi generen tornen al diner oficial.
De fet, la gent ha estat acostumada a pagar en metàl·lic durant segles, així com l'economia de l'intercanvi. Els nostres avis, quan tenien els diners compraven el que necessitaven. Aquí el que no sé com es resoldria, és la qüestió d'aquells que paguen només el 2% dels impostos (el 98% el paguen els treballadors), com tenen els diners en B i en A també a paradisos fiscals, potser els hauran de deixar allí de vacances per sempre.
No deixa de ser curiós el poc interès dels estats en perseguir aquests paradisos fiscals i esbrinar qui hi té diners i el seu origen, sembla fàcil i seria una bona manera de recaptar diners en comptes de continuar esprement aquest 98% de treballadors que són els qui paguen impostos, ah! i els jubilats també.