L'Ase de Buridan és el nom que rep un argument -o experiment mental- de reducció a l'absurd plantejat contra les tesis de Jean Buridan (c. 1300- 1358), un teòleg escolàstic deixeble de Guillem d'Ockham i defensor del lliure albir i de la ponderació de tota decisió a través de la raó. A fi de satiritzar la seva posició, alguns crítics plantejaren el cas d'un ase a punt de morir tant de set com de gana, i que és situat just al centre entre una pila de blat i un gran cossi d'aigua. L'experiment afirma que l'animal mor de les dues dolències perquè és incapaç de triar un dels dos camins (el seu instint el porta alhora a tots dos i estan a la mateixa distància). Aquest experiment pretenia il·lustrar de forma extrema que entre dues alternatives igualment vàlides, no es pot optar per cap d'elles racionalment i que sempre es perd un temps excessiu en l'elecció, una característica inherent a l'ésser humà, ja que aquest actua triant entre dos valors més o menys preferibles i si ho són iguals no podrà optar per cap d'ells ni racionalment ni amb les emocions i en conseqüència tendirà a la paràlisi. Sembla que aquest experiment mental va ser inspirat per les lectures sobre la voluntat en Aristòtil. La conclusió de l'experiment és que el lliure albir se sustenta sobre una jerarquia de metes i valors i que, en absència d'aquesta, només es pot actuar per atzar.