De fons, mentre estic escrivint, escolto la música de Pat Metheny. M'agrada, i fa temps m'acompanya, és un conjunt de bellesa musical estèticament perfecte, molt ben presentat, buit de contigut i agradable d'escoltar, una mica com la societat actual; tot molt ben embolcallat, però sense res a dins, buit de contigut real, i amb la soledat al fons.

 Encara que a vegades la banalitat pot arribar a sublimar-se i fregar la perfecció: