Segons Adam Smith, el que mou les persones a actuar en economía és l’interès individual. La introducció d’aquesta doctrina donava suport a la iniciativa privada enfront de l’Estat, que havia de limitar el seu paper i deixar que la “mà invisible” del mercat dirigís lliurement l’economia. L’Estat, segons aquest autor, únicament havia de mantenir la justícia, defensar el territori i fer les obres que la iniciativa privada no feia.

A més, Smith va defensar que la riquesa procedia del treball humà i no de l’acumulació de metalls preciosos o de la possessió de la terra.

D’altra banda, va ser el primer que va estudiar l’augment de la productivitat com a resultat de l’especialització que comportava la divisió tècnica del treball (on cada obrer s’especialitza en una fase del procés productiu).

Extracte de La riquesa de les nacions d’Adam Smith (1776):

Prenguem com a exemple una manufactura de poca importància, però a la divisió del treball de la qual s’ha fet referència moltes vegades: la fabricació d’agulles.

Un obrer que no hagi estat ensinistrat en aquesta mena de feina, i que no estigui acostumat a manejar la maquinària que s’hi utilitza, per més que treballi amb prou feines podria fer una agulla al dia, i naturalment no en podria confeccionar més de vint.

Però, atesa la manera com es practica avui dia la producció d’agulles, no sols la fabricació mateixa constitueix un ofici a part, sinó que està dividit en diverses branques, la majoria de les quals també constitueixen un ofici per elles mateixes. Un obrer estira el filferro, l’altre el redreça, un tercer el va tallant a trossos iguals, un quart li fa la punta, un cinquè obrer s’ocupa de llimar-ne l’extrem on es col·locarà el cap. Al seu torn, per confeccionar el cap cal fer dues o tres operacions diferents.

He vist una petita fàbrica d’aquesta mena que només tenia deu obrers, en què, consegüentment, alguns havien d’ocupar-se de dues o tres operacions. Podien, quan s’hi esforçaven, fer entre tots diàriament més de 4.800 agulles per persona.

Adam Smith també va introduir la diferència entre el “valor d’ús” (utilitat real d’un bé) i el “valor de canvi” (capacitat d’un bé per a ser canviat per d’altres), fet que donava lloc a les diferències entre el preu natural i el preu de mercat de les coses.

En definitiva, Adam Smith tenia una visió optimista del liberalisme econòmic. Pensava que si es deixava actuar lliurement la iniciativa privada es produiria un creixement econòmic continu que beneficiaria a tothom. sapiens