El diputat de la CUP al Parlament de Catalunya, David Fernàndez, va afirmar aquest dilluns que “els catalans no tenim Rei” i va demanar que la monarquia “es dissolgui”. “Nosaltres mai no hem tingut Rei, seguim treballant per la República dels Països Catalans, i és que tenim molta memòria, molta cultura i molta consciència del que han significat els Borbons, del que ha significat aquest Rei”, va apuntar.
Fernández diu: “fem una lectura crítica de com s’ha construït aquesta monarquia amb la reforma impune del franquisme del 78”, i en aquest sentit l’ha criticada i assenyalat que representa “de forma brillant el que significa la marca Espanya, com negocis del petroli i corrupció”. També ha afegit que “la mala notícia és que només estem davant d’una abdicació”, i per tant “la monarquia continua, però sens dubte l’abdicació obre a la reflexió per seguir avançant cap a la plena llibertat política que també passa per no tenir Rei”. “És anacrònic i absolutament caduc està parlant de monarquies en ple segle XXI”, ha sentenciat.
El representant de la CUP ha advertit que ens podem trobar “davant un escenari lampedusià, que canviï tot perquè no canviï res” i ha recordat que “finalment el que està fent és donar-li la corona al seu fill”. David Fernàndez també ha reclamat que la monarquia “es dissolgui i demani perdó”.
Potser si que no tenim rei els catalans, però el paguem i, per cert, ens costa molts euros cada any mantenir tota la tropa. Dit això és d'agraïr que surti una veu com la de David Fernández que parli clar amb relació als Borbons, lluny del vomitiu i empalagós espectacle de diaris i televisions que omplen en el cas dels diaris, pàgines i pagines de no res lloant la figura de l'abdicat. De fet, si haguessim de fer una llista de les bestieses que ha fet i dit Joan Carles I al llarg del seu regnat, aquesta seria llarga i, francament no en sortiría gens ben parat, començant per la seva fosca i dubitativa actuació la nit del 23F, els seus tèrbols negocis, les seves reiterades infidelitats, etc..
Juan Carles I no ha estat mai un home d'estat, ha estat un xitxarel·lo, un homenet sense cap personalitat que ha anat fent i llegint el que li han dit, bé, a llegir no n'ha arribat a aprendre mai, el seu to monocorde és penós, si és que ha arribat a saber mai que cony llegia, com quan va dir alló de: 'A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano', entre altres perles. Com dirien a València (abans país Valencià).. a fer la mar, Bribón....
Jo soc charnego ¡¡¡¡
Nadie contó conmigo nunca...y si lo hacen ahora es porque les intereso como masa...
Como decía Blas de Otero...A mis 61..leches.
salut
Miquel, Jo tinc més llets que tú (vuit exactament), i la veritat és que no entenc que té a veure el Borbó abdicat, o David Fernández amb que siguis xarnego.
Hay una diferencia entre este y el Rey, el rey promovió que gente como esta tuviera la libertad de expresión que este señor tiene. No estaría yo tan seguro que en caso contrario este señor hiciese lo mismo. Con eso basta.
Daniel, ahi creo vas confundido, el Rey no promovió nada, los tñiteres no promueven nada, y este señor que no es muy santo de mi devocion tiene de momento el beneficio de la duda, por lo menos, no és populista que esos si que son los que lo prohibirian todo.
Tiene que ver que no me creo a nada ni a nadie
salut
Como te identificas como charnego, también te identificas que en Cataluña no te hizo falta hablar catalán porque con el español era suficiente, además el catalán es difícil, pero tus paisanos que fueron a Alemania hablaron el alemán: será que es más facil.
Albert, en Miquel parla català, el que no entenc és el comentari que m'ha deixar.
Diu que té a veue en que no creu en res, en ningu.
T'agraeixo l'aclariment, però, aleshores no té sentit declarar-se com xarnego perquè segons es miri jo també ho sóc. Això de no creure en res és una altra incoherència. El menys creient creu en alguna cosa, sinó donaria una encefalograma pla. I no faig broma, estem parlant de l'homo sapiens sapiens i no d'un homínid. En política, polític professional o no, hi ha teatre o, si vols, una mena d'exhibiocinisme. I no diguem en un blog!
Albert, fill de pare italià i mare catalana, amb tota una història molt interessant al darrera que a vegades explica al seu blog 'tot Barcelona' que et recomano.
De fet, com ell, jo tampoc crec en res, ni en els déus ni en els homes,i menys encara en els polítics, i diria que som bastants que estem en aquesta tesitura.
Francesc, tots tenim una cosmovisió i tots estem influïts pel nostre entorn. Encara que molts fem l'esforç de centrifugar les "males" influències no tornem a la virginitat, ni tampoc se'ns fa la pell prou dura per a què no hi entri res. Jo no sóc qui dirà mai a tu o a qui sigui en què i en qui creus; tanmateix, TOTS SOM POROSOS.