Des de la infància percebia ja el lliscar de les hores, lliures de tota referència, de tot acte i de tot esdeveniment, el desglossament del temps del que no era temps, la seva existència autònoma, el seu estatut particular, el seu imperi; la seva tirania. Recordo amb perfecta claredat aquella tarda en què, per primera vegada, davant l'univers vacant, jo era només una fugida d'instants rebels que es negaven a complir la seva funció pròpia. El temps es desprenia de l'ésser a meu costat. - EM.CIORAN