L'ESPURNA DE LA VIDA

A casa (només jo) es manté el costum de beure en porró, no em pregunteu per què, simplement és un costum heretat del pare que he mantingut, ell ja no hi beu, més que res per qüestions de seguretat de la taula o les estovalles, i ara li... ha donat per fer una cosa que sembla, de fet, és una dita, posa aigua al vi en un got. 

Però en el meu cas, hi ha una excepció, a l'hora d'esmorzar, tan si ho faig a casa com si surto amb la bici, bec Coca-cola. No sé per què, atès no la provo la resta del dia (sóc de Sant Miquel), però a l'hora d'esmorzar m'abelleix la coca cola, em dóna la sensació que em refresca, que em neteja per dins (encara que no sigui així), i la veritat que si m'aturo a esmorzar per Matadepera o Castellar del Vallès quan surto amb la bici, ben fresca, se'm posa molt bé.
No se'm passa pel cap posar vi al bidó de la bicicleta, cava sí que n'he posat alguna vegada i és per xalar.  Això no vol dir que no acabi d'entendre perquè al Fòrum Impulsa de Girona celebrat aquesta setmana entre els joves assistents no estigués permès de servir-els-hi vi, segons es queixava el petit dels germans Roca, i si en canvi, molta beguda gasosa negra com deia ell. I és cert el que reblava: el vi no és alcohol, és cultura, el vi és fonamental dins de la cultura i els hàbits alimentaris. Tothom sap que la dieta mediterrània és una de les més sanes del món i el vi, com a component de la mateixa, juga un paper molt important. Aquest element, a més, juga un altre paper cardiosaludable en el qual està àmpliament demostrat els seus efectes beneficiosos en el cos humà a mitjà i a llarg termini, un got de vi és sempre ben rebut, diuen els entesos, i jo hi estic d'acord, però per esmorzar a mi que em deixin la  Coca-cola. L'espurna de la vida