.

ABANDONAR EL PAISATGE

El pont Golden Gate de San Francisco, una icona per la seva privilegiada ubicació i bellesa, també és el punt més negre dels EUA en nombre de suïcidis, una cosa a la qual les autoritats locals miren de posar fi amb una immensa xarxa d'acer per evitar-ho. Només... l'any passat, 46 persones van perdre la vida al llançar-se des del famós pont vermell que uneix la ciutat de San Francisco amb el veí comtat de Marin, una xifra que es dispara fins a més de 1.600 morts si es té en compte tots els que s'hi han suïcidat des que el Golden Gate va ser inaugurat el 1937.

Foxconn, contratista de Apple, Sony, Nokia y Ericson.

La solució de les autoritats de Frisco és la més fàcil, com a la Xina, a les ciutats fàbriques on entre altres fòtils fabriquen l'Ipad, la gent tambè se'ls suïcida: posem una xarxa i ja està, problema solucionat. I no és així, el que els hauria de preocupar, de motivar, és perquè s'han suïcidat 1.600 persones en aquests gairebè 80 anys a San Francisco, o per què es suïciden tants treballadors a la Xina; però això costa temps i diners, dona molta feina i no aporta vots dels ciutadans. A Frisco i a la Xina, en el fons els ciutadans els importen un rave.
A més, com es pot prohibir a la gent abandonar el paisatge volant? té un punt de desesperat romanticisme que s'hauria de respectar. Més no ho volen, els morts no produeixen - en el cas de la Xina - i no voten ni paguen impostos a San Francisco, i uns i altres no son res més que carn de pas, tant per l'Ajuntament de San Francisco com pels irresponsables de la companyia xinesa Foxconn.

3 comentaris:

  1. Al final somos una estadística y si esta no sale bien, tenemos más, que diría el inefable Marx(Groucho). Ademas, bien mirado, si la gente siguiese más a Groucho y menos Karl Heinrich, estas cosas no pasarían o eso creo yo.

    ResponElimina
  2. SÓLO SOMOS ESO,una estadística, un simple número.

    ResponElimina
  3. Estoy releyendo "la rebelión de las masas", de Ortega. ese libro fue escrito en el 37, es tan actual que me acojona, y tiene mucho que ver con la entrada.
    un abrazo

    ResponElimina