Els fets es varen produir en aquest lleig i tronat edifici que té la policia nacional a la Gran via de Sabadell, un edifici encara més deteriorat pel temps que aquesta fotogradia retocada pel fotoshop, i que té tota l'estètica Ceaucescu dels temps de Franco, de fet, el personal que hi ha dins encara és en blanc i negre, com a molt estàn col·lorejats com els primers films animats. 

Ho expliquen tot els de Vilaweb:

"Divendres passat, un noi de setze anys, Anthony C., i la seva mare van anar a la comissaria de la policia espanyola a Sabadell per a fer la renovació del passaport. El menor ha de viatjar sol a Estats Units aquest estiu i necessita tenir el document en vigor. Tot anava correctament fins que va fer la seva signatura habitual. El policia que l'atenia li va dir que no podia posar aquella signatura perquè 'contenia una senyera' i, segons l'agent, no es podien posar símbols polítics al passaport. El noi es va queixar i va explicar que aquella era la seva signatura habitual, que la tenia impresa al DNI [podeu veure la imatge a la fotografia] i que allò no era cap senyera. 

Però l'agent no va acceptar els precs del noi ni de la seva mare. "Ja es veu que un noi que es diu Anthony C. Sanchez és català de sóc arrel i d'Esquerra Republicana des que anava a pàrvuls."

La mare del noi, després d'insistir repetidament i explicar totes les raons per no canviar la signatura amb què signava tots els contractes i que figurava al seu document d'identitat espanyola, va demanar l'assistència d'un superior per demanar explicacions. El superior --un altre agent de la policia espanyola-- es va mostrar arrogant i tan sols es va limitar a dir a la mare i al noi si no havien entès bé les indicacions de l'altre agent. I va marxar.

L'agent que els atenia els va dir que si no accedien a canviar la signatura hauria de demanar autorització a Madrid per a poder imprimir aquella signatura i això tardaria uns quants dies. Mare i fill van tornar a casa sense haver pogut renovar el document i encara avui esperen una resposta que no arriba. La preocupació dels dos és gran perquè han de pagar el bitllet d'avió i no poden arriscar-se a què no pugui viatjar i perdre els diners.

Per a denunciar els fets, el noi ha escrit una carta, que us adjuntem a continuació:

«Sóc l'Anthony C. i tinc 16 anys. Us contaré el que em va passar fa uns dies a les dependències de la policia espanyola de Sabadell.

Era divendres 20 de juny, vam anar a primera hora del matí (la meva mare i jo) a renovar el meu passaport. Tot anava perfectament fins que vaig fer la meva signatura, en aquell moment el funcionari se la va mirar i ens va dir que no es podien fer símbols, que el que jo havia fet era la senyera (sempre segons ell) i que això no es podia fer. Nosaltres li vam dir i tornar a repetir que les línies integrades a la meva signatura no eren la senyera sinó que eren part de la meva signatura personal, i ell va respondre que em faria el passaport en l'instant que treiés les línies, que segons ell eren la senyera.

Jo lògicament em vaig negar a fer-ho perquè aquella era la meva signatura, amb la que ho signo tot (fins i tot les feines que vaig). A més, la signatura no me la van refusar al fer-me el DNI, així que si me la canviava ara no coincidiríen i això em podria portar algun problema en un futur (però inclús si aquests no fossin els problemes no me la canviaria perquè és la meva signatura i crec que tinc dret de fer-la i que no vinguin a dir-me com l’he de fer).

La meva mare li va demanar de parlar amb el seu superior. Quan aquest va arribar (clarament un policia espanyol) es va dirigir a la meva mare amb certa arrogància dient que si havia entès el que li havia dit el funcionari, repetint-ho uns quants cops, la meva mare va mostrar el seu desacord davant d'aquesta decisió ja que estaven interpretant políticament la meva signatura.

Però el superior li va tornar a dir de forma arrogant si havia entès al funcionari, la meva mare va contestar que sí, i va tornar a expressar el seu desacord. Però aquell senyor li va fer poc cas. Després d'això el superior se'n va anar.

Després de dir contínuament que d'aquí poc menys de dues setmanes havia d'anar als Estats Units, i que no em canviaria la signatura perquè no li veia sentit a tot plegat, el funcionari va continuar negant-s’hi. La meva mare li va demanar el seu nom, cosa que es va negar a donar, així que li va demanar el número d’identificació, cosa que també va negar —amb cert nerviosisme— i és aleshores quan ens va dir el seu nom.

Després de donar els números del document d’identitat espanyol de ma mare i meu, i el llibre de família... vam haver de tornar a casa sense que haver renovat el passaport.

Personalment, no entenc perquè he de canviar la meva signatura, jo signo així, perquè m'han de dir que he de modificar la meva signatura quan ells interpreten que hi ha un símbol on jo només he fet una signatura amb tots els elements essencials! Així que hauré d'esperar a que el funcionari rebi resposta de Madrid per si puc fer o no la meva pròpia signatura... Fins aquí hem arribat...

Moltes gràcies per la vostra atenció.»" 

Ja ho deia Groucho: Ell pot semblar un idiota i actuar com un idiota. Però no es deixi enganyar. És realment un idiota. No sé si Groucho es referia a aquest trist i anodí funcionari que des de la seva ignorància se l'agafa amb paper de fumar i en no entendre res de res, actúa com actúa. És aixo: un idiota, un pobre idiota ignorant.