"Tengo que hacer un rosario con tus dientes de marfil para que pueda besarlo cuando esté lejos de ti, sobre sus cuentas divinas hechas de nardo y jazmín rezaré pá que me ampare aquella que está en San Gil. Y adiós mi España querida, dentro de mi alma te llevo metida, y aunque soy un emigrante jamás en la vida yo podré olvidarte."

Heavy la lletra, imagino que la novia de Juanito Valderrama debia fugir esperitada cap a Vitaldent en escoltar la surrealista lletra de 'el emigrante' , o a comprar-li un rosari dels de tota la vida per tal de salvaguardar els seus pinyos.

La lletra d'aquesta cançó m'ha vingut a la memòria perque tot el sant dia no em puc treure del cap, aquesta altra, una mica més moderna i menys sadomasoquista...

Deu ser el sol de Lanzarote que em comença a afectar, el cert és, que ja no s'escriuen lletres així. 

Donde va domitila donde va
donde va como al son de manila
donde va. (BIS)

Suelta la rumba la guaracha
o el danzón.
Suelta el bandon y ven y baila
el chachacha, Domitila.

Donde va domitila donde va
donde va como al son de manila
donde va. (BIS)

Que es lo que haces que no te quitas
el manton oye suelta el manton
y ven y baila el chachacha.

Donde va domitila donde va
donde va como al son de manila
donde va. (BIS)

Aquesta és la lletra oficial, car jo n'havia escoltat variacions (no Goldberg precisament), una d'elles deia així:

Un cojo vendia cojines
sentado en unos cajones
y al cojo de los cojines
le tocaron los cojones.

i després seguia amb el 'Donde vas, Domitila donde vas....' o sia 'l'estribillu' o tornada. Ah! les variacions són molt importants per enriquir la lletra de les cançons.

Deu ser que sóc víctima de l'avorriment del que en parla Fuster: 

"No tothom és capaç d'avorrir-se. El tedi exigeix una técnica refinada i una predisposició personal ben particular. En essència: cal tenir molta imaginació, esgotar-la, i després sentir-ne enyorament..."

FI