La germana Chantal Pascaline, companya del sacerdot Miguel Pajares, ha mort aquesta matinada a Libèria a causa del virus de l'Ebola, ha informat avui l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu (OHSJD). Pascaline, de nacionalitat congolesa, estava ingressada a l'Hospital Sant Josep de Monròvia (Libèria) i ha mort malgrat les cures que rebia per part de l'infermer voluntari camerunès William Ekeurm.
Aixó és tot el que sabrem d'ella, de Pascaline, que era companya del sacerdot Miquel Pajares i que ha mort a causa del virus de l'Ebola. És tot el que en sabrem d'ella, ometent la tasca anterior dedicada als altres. Se'ns informa que ha mort i prou.
No ha estat repatriada com Miguel Pajares, perquè ha mort a la seva pàtria, on no hi habia les condicions més adequades per la seva sanació. Ha mort la germana Pascalina en una pàtria on una mort no és res, ni cent, ni mil, on a ningú li peocupa ni ningú se'n preocupa.
No crec que s'escampi per aquí aquest maleït virus, però és possible que ho faci, i ens ho hem guanyat amb escreix. Contemplem les morts a l'Àfrica d'una manera displicent, tot és molt lluny d'aqui, i a l'Àfrica ja se sap.... Impunement, ens assalten les noticies a la tele a les nou de cada nit. Parlen a diari de desgracies guerres, fam i patiments, com ara amb l'èbola, que toca parlar-ne fins que passi a l'oblit informatiu engolida per una altre desgracia més recent o cridanera.
Fa massa temps que els barbars no ens envaeixen i ja va sent l'hora de fer una mica de neteja de personal, prou bé els aniria als del Govern una epidemia com aquesta que faria empal·lidir a la pesta de Camus i arreglaria de cop les llistes de l'atur. No estic vacil·lant, ho dic molt seriosament i cal contemplar la possibilitat que aquests fets es produeixin a casa nostra a mig o potser curt termini. Sembla que a Romania ja se n'ha detectat un cas.
No ha estat repatriada com Miguel Pajares, perquè ha mort a la seva pàtria, on no hi habia les condicions més adequades per la seva sanació. Ha mort la germana Pascalina en una pàtria on una mort no és res, ni cent, ni mil, on a ningú li peocupa ni ningú se'n preocupa.
CHANTAL PASCALINE |
Fa massa temps que els barbars no ens envaeixen i ja va sent l'hora de fer una mica de neteja de personal, prou bé els aniria als del Govern una epidemia com aquesta que faria empal·lidir a la pesta de Camus i arreglaria de cop les llistes de l'atur. No estic vacil·lant, ho dic molt seriosament i cal contemplar la possibilitat que aquests fets es produeixin a casa nostra a mig o potser curt termini. Sembla que a Romania ja se n'ha detectat un cas.
Es que estan lejos, Francesc, cuando aqui se pide ya casi de forma clara que la Sanidad es para quien la paga ¿como vamos a ayudar a estos sin dinero?. No olemos a los muertos, no olemos ni a los que tenemos al lado casi...como para oler a aquellos...
ResponEliminaAquí no tardaremos nada en pagarnos los medicamentos.El otro día mismo me recetaron un no se para los ojos, los he forzado y ahora se secan...No entra en el seguro. 16 euros del ala.
ResponEliminaPor ahí anda la cosa, Daniel.
ResponEliminaLi passa a més d'un Miquel, que li recepten medicaments que s'han de pagar.
ResponElimina