Parla avui Júlia a Tèrbol atzur de Maica Duaigües, i dins la seva biografia explica que va actuar com a extra en un curtmetratge sobre Elmyr de Hory, un personatge fascinant, que habia oblidat, i del qui val la pena saber-ne més...

"Si ens atenim a la llegenda, les millors obres d'Elmyr de Hory no estan en l'exposició que es va inaugurar el febrer de l'any passat al Cercle de Belles Arts de Madrid sinó que estan repartides per les principals col·leccions i museus del món. Suplanten obres de Picasso, Matisse, Monet, Degas, Van Dongen o Modigliani. El que espera en Elmyr de Hory. Projecte Fake, singular proposta per acostar-se al relat d'un dels personatges més divertits, temeraris i finalment tràgics de la història de l'art, són gairebé una trentena d'obres que el famós falsificador va fer "a la manera de ..." i que ara expliquen la fascinant aventura d'un murri d'origen hongarès que va posar en escac al mercat de l'art amb el mestratge d'un vell pirata.

A l'Espanya del "tot és fals" de Rajoy i l'estafa sense fi, no podia ser més oportú aquest gest de complicitat a un dels majors farsants de tots els temps. La seva imatge de histrió, excèntric i glamurós, va quedar definitivament fixada a principis dels anys setanta gràcies al famós film-assaig d'Orson Welles 'F de Frau', en què el cineasta apuntava cap a la modernitat del personatge, el seu radical discurs davant l'ordre establert. Welles es posava del costat del trampós, assumint el seu propi paper de xarlatà gegant en un món de falses veritats. En una entrevista de 1973, Elmyr llançava el desafiament: ell no era un falsificador sinó una víctima. "La paraula em desagrada, i a més no la trobo justa. Sóc víctima dels costums i les lleis del món de la pintura. El veritable escàndol no és potser el propi mercat? En un mer pla artístic, voldria considerar com un intèrpret. Igual que s'estima a Bach a través de Oistrach, es pot estimar a Modigliani a través de mi".

"Davant tanta invasió d'art de taula camilla, d'exposicions conservadores, de valor històric però no artístic, no podien ser més oportunes les preguntes aquí plantejades", apunta Juan Barja, director del Cercle. "Avui la gent no va a veure una obra pel seu valor sinó perquè els diuen que és de tal altre o de fulano. I això no és cultura. Aquesta exposició és un saludable vinagre per l'amanida ".

La història de Elmyr de Hory (Budapest, 1906-Eivissa, 1976) és la d'una colossal venjança, la burla d'un pintor de gran tècnica que, expulsat del sistema per la crítica, decideix riure's dels que l'han marginat. "Va aconseguir el seu objectiu, ser reconegut com a artista" afirmaba la comissària de l'exposicio que ha rastrejat entre els amics del pintor per trobar les escasses obres que hi ha amb la seva signatura: "Avui, que circulen tants falsos elmyrs, el difícil és trobar un de real". Un autèntic Elmyr podria arribar fins als 100.000 euros.

L'escàndol (i la llegenda) es va destapar el 1967, quan el magnat del petroli nord-americà Algur Hurtle Meadows, fundador de l'Virginia Meadows Museum de Dallas, va començar a sospitar que en els fons de la seva magnífica col·lecció hi havia gat amagat. Dos anys després, Clifford Irving publicava Fake!, el llibre que reconstruïa la història de l'estafador. Per filar encara més prim, l'escàndol esquitxava al propi Irving, que va acabar a la presó uns anys després per una falsa autobiografia de l'excèntric i llunàtic milionari Howard Hughes. "Irving ha estat una peça fonamental per poder muntar aquesta exposició", explicaba Duran, "és ell qui ens ha posat a la pista dels quadres". En demanar, al seu torn, alguna pista per trobar Irving, Durán afegeix misteri l'esmunyedís personatge: "Ara mateix està prenent el sol en alguna platja de Mèxic".

El sol, sens dubte, és clau en aquesta història. Quan Elmyr recala a Eivissa en els seixanta, despullat de passaport (entra a Espanya sota la falsa identitat de Joseph Boutin) i perseguit per la llei, l'apàtrida decideix tirar àncores.

Va viure 15 anys a l'illa, obstinat a defensar la seva dubtosa innocència i convençut que aquell era el seu lloc al món. Els seus amics (famosos que anaven d'Ursula Andress a Natalia Figueroa) l'adoraven i per això quan va saltar la fatal notícia del seu suïcidi al desembre de 1976 van assenyalar al seu amant, Mark Forgy (qui una setmana abans havia estat nomenat el seu hereu), com culpable d'un fatal descuit. "Abans de morir, Elmyr s'havia intentat suïcidar no una, sinó dues, tres i fins a cinc vegades", explica Duran. Era la seva manera d'evitar l'amenaça permanent de l'expulsió. Ingeria gran quantitat de barbitúrics, però era rescatat al llindar de la mort per algun amic. Forgy, però, va arribar tard i l'ombra del dubte va caure sobre ell. L'extradició a França va arribar al dia següent, però ja ningú podia moure a Elmyr de l'illa. En el seu cementiri blanc, descansa un dels majors falsificadors de l'art. On es atresoren els seus múltiples fraus segueix sent un misteri, però el seu triomf és ja un clam. font: elpaís.es."