El dramaturg Albert Boadella, en una entrevista a El Mundo el 13 d'Agost de 2013, feia unes declaracions que potser perquè venien de qui venien no si va donar importància ara fa un any, és més, possiblement es va considerar en aquells moments, exagerat que qualifiqués a la... Familia Pujol com una familia Siciliana propera als Corleone, i malgrat aquesta definició podia semblar producte de la seva rancunia personal vers Jordi Pujol, la veritat és que Boadella va encertar, i encara no ha acabat de sortit tot, ara que ja se sap que l'herència de l'avi Florenci ja fa anys que es va regularitzar. Tot ha estat una falsa honorabilitat edificada a base de mentides, fins i tot mentides quan ja s'ha descovert el pastis, un pastís de molts milions d'euros (1.800 diuen a el Mundo), molts més què els de l'herència de l'avi Florenci.
Boadella a el Mundo:
"Catalunya pateix una epidèmia col·lectiva -solemne-". En aquest sentit, afirma que "és molt difícil establir on arriba la responsabilitat individual dels catalans" perquè "el problema no ha estat l'epidèmia, sinó la falta d'anticossos, aquest silenci tan terrible".
Boadella, preguntat en què s'assembla la família Pujol als Roper, apunta que "els Pujol són més aviat una família siciliana propera als Corleone". Sobre el que posarà en la papereta el dia que se celebri la consulta d'autodeterminació a Catalunya, exposa que "posaré: 'Sí, vaig a empènyer-vos cap a l'abisme'".
D'altra banda, considera que "per votar caldria passar un selectivitat" perquè és "partidari de la república veneciana". En aquest sentit, lamenta que "és molt difícil que hi hagi la democràcia correcta quan un es dedica a les masses". La democràcia la construeixen les elits..."
"La democràcia -continua- ha de passar filtres de qualitat. Ha milions de persones a les que no els interessa la transformació. I aquests milions escoren els governs cap a coses inaudites: un governant és un corrupte i el tornen a votar. Perquè a la massa li importa un rave". "Sóc partidari de no induir a la gent a votar, sinó a informar...", conclou.
D'aquesta lamentable història, em quedaria amb el cinisme d'Artur Mas quan va fer retractar Pasqual Maragall en acusar-los de que tenien un problema, i el problema era el 3%, més que res, perquè no pot ser que Mas no en sabès res d'aquest espoli del clan Pujol, i això caldrà tenir-ho en compte, car se suposa que Mas és qui ha de regenerar o refundar Convergència democràtica, i no se jo si en estar contaminat és la persona més indicada per fer-ho.
Boadella, preguntat en què s'assembla la família Pujol als Roper, apunta que "els Pujol són més aviat una família siciliana propera als Corleone". Sobre el que posarà en la papereta el dia que se celebri la consulta d'autodeterminació a Catalunya, exposa que "posaré: 'Sí, vaig a empènyer-vos cap a l'abisme'".
D'altra banda, considera que "per votar caldria passar un selectivitat" perquè és "partidari de la república veneciana". En aquest sentit, lamenta que "és molt difícil que hi hagi la democràcia correcta quan un es dedica a les masses". La democràcia la construeixen les elits..."
"La democràcia -continua- ha de passar filtres de qualitat. Ha milions de persones a les que no els interessa la transformació. I aquests milions escoren els governs cap a coses inaudites: un governant és un corrupte i el tornen a votar. Perquè a la massa li importa un rave". "Sóc partidari de no induir a la gent a votar, sinó a informar...", conclou.
D'aquesta lamentable història, em quedaria amb el cinisme d'Artur Mas quan va fer retractar Pasqual Maragall en acusar-los de que tenien un problema, i el problema era el 3%, més que res, perquè no pot ser que Mas no en sabès res d'aquest espoli del clan Pujol, i això caldrà tenir-ho en compte, car se suposa que Mas és qui ha de regenerar o refundar Convergència democràtica, i no se jo si en estar contaminat és la persona més indicada per fer-ho.
Sisplau, no em citeu el Boadella, que m'agafa urticària, més enllà dels milions pujoleros.
ResponEliminaSobre Mas i el tres per cent només recordaré que tothom va fer moixoni, també Maragall, i no se'n va cantar més ni gall ni gallina, por què será, que deia aquella dama.
ResponEliminaTots són parents, la dona de l'Oriolet P. és neboda dels Maragall... enfi.
ResponEliminaa mi tambè m'agafa urticaria Julia, però m'han cridat l'atenció les seves declatracions de fa un any.
ResponEliminaSupose que el 3% és pel qui Governa, per aixo tots varen mirar cap una altra banda quan se li va escapar a Maragall.
ResponEliminal'Oriolet anava per dimitit fa temps, massa espavilat i trofaldinero, nomès que semblava que el pare estava al marge dels seus tripijocs. El Pare en alguna ocasio havia dit i reconegut que havia dedicat poc temps a la seva familia, i aixó semblava exculpar-lo d'aquests tripijocs, però ja es veu que no.
ResponEliminaAixò és com Mitterand QUE TAMBÈ VOLIA LA GRANDEUR de la seva memòria i un cop traspassat li sortien fills i marrons per tot arreu.
El meu pare també treballava molt i no ens podia dedicar això que avui en diuen la conciliació familiar i no per això ens vam dedicar a mangar finament. Per cert, quan allò del tres per cent al Pujol se li va escapar quelcom així com ara'si tots comencem a remenar',recordo que jo era a casa i vaig comentar: ho he sentit bé? No pel fet de la mangància, que ja m'ho imagino, sinó perquè ho comentés amb tot el morro.
ResponEliminaquan em referia a un Pujol poc dedicat a la familia, volia dir que en general, tots creiem que ell nomès s'havia dedicat al país, a fer país, no a quedar-se'l.
ResponEliminaDe tota manera de tots aquests que en teoria sacrifiquen la família per un ideal, són de poc refiar, la veritat.Una altra cosa és el pare de família que no pot dedicar-se a la família pel fet que ha de mantenir la família, són cosas diferents. Tot allò que li va dir a la seva xicota que primer seria Catalunya que la família avui fa plorar, abans també però no ho semblava. Massa retòrica per a un país tan petit.
ResponEliminaAl final els polítics hauran de fer vots de pobresa i castedat, per no tenir més interessos que els del col·lectiu, he, he.
ResponEliminamés que plorar sona a sainet ranci Júlia, i és que la senyora tambè és per donar-li de menjar a part.
ResponEliminao potser tallar-els-hi preventivament la ma dreta nomès entrar en política, com fan els àrabs amb els qui roben, aixi, els reconeixeriem de seguida i els seria més difícil robar, la ma absent els frenaría.
ResponEliminaOJo al tema, ¿en Madrid no se habían enterado hasta ahora?, ¿empleaba Madrid esta información para tener cogido a Pujol por las honorables partes? ¿pagaba Pujol con algunos de los derechos que ahora decía tener su impunidad?. En Castilla manda el PP desde hace años y son parecidos en los actos a estos, todo queda en casa y amigos, cuando aquí cambie el gobierno, aparecerán los cadáveres. Se creen los amos de todo.
ResponEliminaes como tu dices Daniel, todo se sabe y sólo sale cuando conviene que salga, aquí nadie está limpio, todos estgán pringados hasta el cuello.
ResponEliminaRes de tallar res que encara ho farien servir com excusa per tallar mans que no toquen.
ResponEliminaLa senyora, lady Macbeth amb espardenyes, segons diuen i que consti que m'ho va dir fa anys algú que havia estat del partit i tot
ResponEliminaés una manera de dir-ho Júlia, robarien amb l'altre ma, va en el genoma i ve de vell, es inherent als homínids polítics.
ResponEliminaEn Boadella em sembla incitable, Francesc i els àrabs que lapiden dones i tallen braços són igualment esbirros que no dubten en cometre robatoris i crims de sang.
ResponEliminaMals exemples, Francesc.
No crec que hi hagi cap epidèmia pel que fa als diversos catalanismes i anticatalanismes. Eren sentiments i sensacions que feia molts anys que gravitaven reprimits i que ara han aflorat.
Salutacions!
Gloria, detesto profundament a Boadella que no deixa de ser un bufó a les ordres de la Comunitat de MADRID per sobreviure a la seva mediocritat i manca de talent perdut. Però en aquest cas hi tocava, a aixó em refereixo al publicar les seves declaracions.
ResponEliminaEn el fons Gloria, Catalunya és com un petit poble, hi ara han aflorat rancunies i odis de vell, anys i anys reprimits entre els vilatans.
ResponEliminaOsties ¡¡¡ pero si el mas listo ha resultao ser el Duran ...allá en su Palace, al otro lado del meandro ¡¡¡¡¡¡¡¡
ResponEliminaI El cas Pallerols, amb dos suïcidis més que sospitosos?.
ResponElimina