los Álamos al 1995 - |
A les 8.15 hores del dia 6 de agost de 1945, un bombarder B-29 nord-americà, «l'Enola Gay», va llançar una bomba nuclear sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima. L'artefacte, batejat com «Little Boy», va explotar a uns metres de la superfície per provocar major devastació. «Una columna de fum pujava ràpidament. El seu centre mostrava un terrible color vermell. Tot és pura turbulència. Els incendis s'estenen per tot arreu com flames que sorgissin d'un enorme llit de brases». Així descrivía l'artiller Bob Caron l'explosió vista des de l'avió que habia inaugurat l'era atòmica. Una única deflagració va causar 70.000 morts a l'acte. Éra el 6 d'agost de 1945. Tres dies més tard la ciutat de Nagasaki va ser aniquilada d'idèntica forma. El món ja no seria igual.
Es compleixen 69 anys d'aquells tràgics dies. Els brutals atacs sobre les dues ciutats nipones van ser el resultat d'un dels grans programes secrets científics de la història: el 'Projecte Manhattan'. Durant anys algunes de les ments més brillants i privilegiades del planeta, entre elles Premis Nobel de física, van participar en la investigació i desenvolupament de l'arma atòmica dels Estats Units.
L'agost de 1939 Albert Einstein va escriure una carta al president nord-americà Franklin D. Roosevelt en la qual l'informava dels avenços sobre la fissió d'Alemanya i l'animava a desenvolupar un programa nuclear. «És concebible - penso que inevitable - que poden ser construïdes bombes d'un nou tipus extremadament poderoses», afirmava en la missiva. En el fons s'amagava la por que els nazis poguessin fabricar l'arma atòmica.
Anys més tard, Els científics nuclears Leó Szilárd, Edward Teller i Eugene Wigner, refugiats jueus provinents d'Hongria creien que l'energia alliberada per la fissió nuclear podia ser utilitzada per a la producció de bombes pels alemanys, pel que van persuadir a Albert Einstein, el físic més famós als Estats Units, perquè advertís al president Franklin D. Roosevelt d'aquest perill per mitjà d'una carta de la qual Szilárd va fer un esborrany i va ser enviada el 2 d'agost de 1939 Einstein es penediria d'aquest acte en comprovar la devastació generada amb aquestes bombes: «hauria de cremar-me els dits amb els quals vaig escriure aquella primera carta a Roosevelt va comentar.
Theodore "Dutch" Van Kirk l'últim membre de la tripulació de l'avió Enola Gay, va morir dimarts passat en una comunitat de jubilats a Geòrgia als 93 anys.
Es compleixen 69 anys d'aquells tràgics dies. Els brutals atacs sobre les dues ciutats nipones van ser el resultat d'un dels grans programes secrets científics de la història: el 'Projecte Manhattan'. Durant anys algunes de les ments més brillants i privilegiades del planeta, entre elles Premis Nobel de física, van participar en la investigació i desenvolupament de l'arma atòmica dels Estats Units.
L'agost de 1939 Albert Einstein va escriure una carta al president nord-americà Franklin D. Roosevelt en la qual l'informava dels avenços sobre la fissió d'Alemanya i l'animava a desenvolupar un programa nuclear. «És concebible - penso que inevitable - que poden ser construïdes bombes d'un nou tipus extremadament poderoses», afirmava en la missiva. En el fons s'amagava la por que els nazis poguessin fabricar l'arma atòmica.
Anys més tard, Els científics nuclears Leó Szilárd, Edward Teller i Eugene Wigner, refugiats jueus provinents d'Hongria creien que l'energia alliberada per la fissió nuclear podia ser utilitzada per a la producció de bombes pels alemanys, pel que van persuadir a Albert Einstein, el físic més famós als Estats Units, perquè advertís al president Franklin D. Roosevelt d'aquest perill per mitjà d'una carta de la qual Szilárd va fer un esborrany i va ser enviada el 2 d'agost de 1939 Einstein es penediria d'aquest acte en comprovar la devastació generada amb aquestes bombes: «hauria de cremar-me els dits amb els quals vaig escriure aquella primera carta a Roosevelt va comentar.
Theodore "Dutch" Van Kirk l'últim membre de la tripulació de l'avió Enola Gay, va morir dimarts passat en una comunitat de jubilats a Geòrgia als 93 anys.
Algunos piensan que es bueno, que las armas nucleares son la garantia de que no habrá una nueva guerra mundial por el miedo a utilizar estos artefactos. No lo se, pienso que tarde o temprano alguien utilizará estos instrumentos contra alguien y luego eso no lo parará ni dios.
ResponEliminaY no te digo nada si caen en manos salvadoras con ideales teológicos ¡¡¡
ResponEliminaDaniel, mejor que no existieran, de zumbados com poder para activar estos artefactos hay unos cuantos.
ResponEliminaalguns d'aquests ja en tenen Miquel, i això si que és un perill.
ResponElimina