Sovint s'ha qualificat el cinema d'art de masses. Fora millor dir-ne 'art contra les masses'. Totes les tiranies del nostre temps - millor que no en parlem - s'han aprofitat del poder estupiditzant del cinema per tal d'esborrar la sensibilitat social i humana de l'espectador. El cinema capitalista és, exactament, l'opi del poble. Els cinemes de propaganda són una altra mena d'opi amb idèntics efectes ensopidors, molt avorrits i sense somnis agradables. De fet, els que ens agrada del cinema és que ens infantilitza, fent-nos creure que podem ser art i part dels somnis que explica, com a contrast d'una realitat que volem defugir; una realitat vulgar i avorrida, que de fet és el que hi ha, la resta, cabòries de les que el cinema només ens en distreu, però que no s'en van quan a la pantalla surt... 'FI'.