Francament, aquest marejar la perdiu amb la consulta del 9 de Novembre, que no s'acabarà fent, comença cansar, a avorrir. Els unionistes s'en foten de nosaltres entre altres questions, perquè els que pretenen la unitat indissoluble de l'Espanya 'una y no cincuenta y una' postfranquista, tenen un defecte de base molt espanyol: la prepotència i la ignorància. Condicions que els fan incapaços d'intentar respectar o comprendre l'altre. No necessiten educació, ni d'unes normes de joc net ni d'una necessitat de conèixer el perquè han aparegut de cop uns altres que no volen compartir amb ells res del que havien compartit fins ara. Consideren que no els hi cal. Per això són maleducats i irrespectuosos, i, com deia Machado, 'desprecian cuanto ignoran'.

I el President Mas, a qui la possibilitat real de celebrar la consulta mai li ha passat pel cap, el que fa és enganyar-nos a tots i va marejant la perdiu amb qui dia passa any empeny i el dia 9 ens dirà que no es pot fer la consulta perquè el TC ha tumbat la llei de Consultes, aquesta que s'ha de votar a última hora en un secret que tothom sap, quan es podia haver votat fa any i mig i hi hauria hagut temps per haver decidir que fer, en comptes de perdre llastimosament aquests 18 mesos. Mas, és un pobre nàufrag, agafat al salvavides d'ERC, que el deixarà ofegar quan ja no el necessiti, que serà en qualsevol moment a partir del 9 de Novembre.

No deixa de ser curiós que aquest procès de la independència que ens afecta a tots i que decideixen tirar endavant nomès uns quants, que, per cert, no toleren massa be s'estigui en contra d'ells o es tinguin dubtes raonables de la fiabilitat del procés, depengui d'Artur Mas, que d'independentista no en té res. El meu vaticini,  fa ja temps que ho dic, és que no hi haurà consulta ni tampoc independència, un 'apanyo' amb el peix al cove i a seguir on som tres-cents anys més.

I no sé que faran després tots aquests mitjans oficialistes subvencionats que ens van venent la independencia com un jardí de roses, com una espècie de paradis on viurem de puta mare i nedarem en l'abundància, mentre els altres - els espanyols - sense nosaltres s'ensorraran en la seva miseria. Bé, mentre vagin cobrant i tirant de la rifeta diràn el que hagin de dir, o sigui els que els diguin que han de dir, que qui té el cul llogat no seu quan vol.

I a tot això, Jordi Pujol i Soley continúa passejant impunement pels carrers de Queralbs, com un Felix Millet qualsevol, i no només els de les televisions i premsa escrita, també La gent  s'acosta al poble a fer-li fotos a ell i a casa seva, i a dir-li de tot, com si d'una atracció de fira es tractés. 
Sincerament, les imatges fan molt de mal, a ell i a nosaltres.