A vegades faig estranyes associacions d'idées. Fent ahir a la tarda una correcció al bloc Pensión Ulises, car en el titol del seu escrit posava 'badera' en comptes de 'bandera' he vist que juntament amb Albert Tugues, una de les fundadores del bloc era Cristina Peri Rossi, escriptora, traductora, poeta i periodista urugaiana, i instantàneament m'ha vingut al cap la novel·la 'Levantar Ciudades' que creia recordar en un primer moment que l'havia escrit ella. Després però, he rebobinat la materia gris i m'ha vingut al cap que aquesta novel·la l'havia escrit una altra gairebé urugaiana, l'argentina:Lilian Neuman

'Levantar ciudades' és una novel·la bellíssima i reveladora sobre la relació pare-filla, els vincles que ens uneixen a la família i el pas de la infància a l'edat adulta. És tambè una novel·la sobre el llegat patern i sobre la marca indeleble de la família, la història avança de la mà d'un pare carismàtic, capaç de construir universos amb la força de la seva paraula, la seva manera d'estar i el seu esperit explorador. S'evoquen en aquestes pàgines algunes de les grans coses que a la vida es juguen: el nostre destí i la seva relació amb la sanció paterna, la dificultat d'una relació autèntica, la solitud... Tot dit sense posar-se transcendental, però nuant amb força els fils del relat, en una estructura travada com la d'un poema que es llegeix amb plaer sense que en cap moment decaigui.

Neuman va aconseguir ser finalista del Premi Nadal el 1999 amb aquesta novel·la que com em passa sovint, vaig deixar no recordo a qui, i aquest qui no me l'ha tornat. Hauré de fer com el meu germà Lluís que en jubilar-se va fer inventari documentat de tots els llibres que tenia a casa, de manera que si en deixava algun, podía prendre nota i constava en acta.

Suposo que deu estar encara disponible a les poques llibreries especialitzades que encara queden, - no crec l'hagin descatalogat - i sinó segurament la trobareu a la vostre biblioteca més propera.