Milad Doueihi, historiador de les religions; crític de la transhumanització digital, afirma a la contra de la Vanguardia: "Google és el déu amagat del nostre temps". Explica com Google emmagatzema tota la nostra informació i per tant tots o gairebé tots els nostres records. Uns records que en certa manera ja no són nostres sinó que estan en un núvol, de manera que poden ser esborrats o manipulats en qualsevol moment, i que en el futur tots aquests records es poden perdre, llevat dels que com els monjos de l'edat mitjana siguin recopilats a mà en la serenor i pau d'algun Monestir.
Parla també Doueihi del reconeixement per part de la ciència que, malgrat els seus avenços, les màquines són incapaces de tenir consciència, però que cada vegada controlaran més la informació i a nosaltres mateixos, i cada vegada ens fusionarem més entre nosaltres i les màquines, que de fet són ja una part imprescindible en les nostres vides.
Però hi ha un aspecte que em diu que això no serà mai del tot així. Una persona, posem jo mateix, surt amb la bicicleta i va pels camins del bosc; aquesta persona, contempla un paisatge en un angle de 180°, i sobretot a banda de contemplar-lo, el sent, l'escolta, el viu, l'olora, i això no ho pot captar una màquina per sofisticada que sigui, de la mateixa manera que no pot detectar el tipus de color de la llum del sol, tan groguenca a primera hora del matí, amb un groc blanquinos com espantat, pàl·lida uns dies i brillant altres, o minvada la seva intensitat per la boira o la boirina. La màquina es limitarà com a màxim a analitzar la intensitat d'aquesta llum per treure la millor fotografia possible (en el cas de la màquina de retratar), però serà incapaç de fruir, d'observar aquestes intensitats, de mastegar la humitat a primera hora del matí o la ressecor del migdia a l'estiu, no podrà tampoc assaborir l'olor de terra mullada, o de l'herba acabada de segar, ni el sorollós silenci del bosc a trenc d'alba.
Potser per això, per més sofisticades que siguin, les màquines mai podran emocionar-se amb la poesia.
Estoy de acuerdo en lo que dice este señor.
ResponEliminaY de lo que no hay duda es de que son las emociones las que mueven este mundo, sin ellas, ni siquiera hubiese maquinas, no nos olvidemos.
ResponEliminaasi es Daniel, aunque eso de las emociones poco a poco se va perdiendo.
ResponElimina