El pseudosindicat Manos Limpias portarà als jutjats la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, per la seva advertència que "en algun moment s'haurà de trencar la legalitat espanyola" per poder votar el 9 de novembre. El pseudosindicat d'ultradreta atribueix a Forcadell una crida "a la sedició" i es querellarà contra ella per "incitar a subvertir l'ordre constitucional".

El secretari general de Manos Limpias, Miguel Bernad, ha anunciat que dimarts que ve presentaran la querella contra Forcadell, que té, ha dit, "un full de ruta molt ben dissenyat". 
Ja en vaig parlar en una ocasió, però crec és bo refrescar la memòria de que és aquest estrany i fosc sindicat, que té un oxímoron entre el seu nom i la realitat de les seves activitats, així com els origens i el passat dels seus dos membres.

'MANOS LIMPIAS'

No se si a vosaltres us sonarà el nom de Miguel Bernard, màxim responsable d’aquest obscur i inoperant sindicat ”Manos Limpias”, presidit per Francisco Jiménez Luis i el seu secretari general és Miguel Bernad Remón. Miguel Bernard, exdirigent de “Fuerza Nueva” i molt amic de la COPE i Libertad Digital. De fet, 'manos limpias' més que un sindicat és una associació, que és qui hi ha darrere d'aquesta querella per prevaricació de la que s'acusa a Baltasar Garzón, i totes les que hi ha hagut sobre els abertzales al país basc. Curiós com sent un estrany sindicat sigui tant escoltat i ben tractat per la justicia espanyola.

Miguel Bernard
 "El Col·lectiu de funcionaris públics Manos limpias, conegut popularment com Sindicat Manos Limpias o simplement, Manos limpias, és una associació espanyola fundada el 1995 com a organització de representació d'empleats de la funció pública. No té representació institucional des de 2009, però ha destacat per presentar-se com part en nombroses demandes judicials generalment en contra de decisions de les administracions governades per partits d'esquerra i nacionalistes perifèrics. Aquest fet, i el que el seu únic dirigent conegut, Miguel Bernad, hagi estat un conegut militant ultradretà (va ser el responsable de l'organització Front Nacional) i nomenat Cavaller d'Honor de la Fundació Nacional Francisco Franco pels seus "serveis en defensa dels ideals del Moviment "  ha provocat que la seva adscripció ideològica sigui sovint qualificada de ultradretana. La pròpia associació rebutja aquesta adscripció al·legant que totes les persones tenen dret a evolucionar ideológicamente. El juliol de 2008, arran de les investigacions policials sobre diversos casos de corrupció urbanística, el diari El País va posar en coneixement de l'opinió pública les presumptes relacions entre el secretari general del sindicat i diversos dels comissionistes investigats. L'organització va negar les acusacions del País, i el cas, com molts altres va desaparèixer engolit en l'oblit." El nom de l'associació té seu què ... per allò tan castellà de: "dime de lo que presumes y te diré de lo que careces".

"Allí donde exista un delito, debe haber alguien capaz de denunciarlo", resa la carta de presentació del Sindicat, i aixó ho compleixen, atès han posat querelles a centre, dreta i esquerra, llevat de l'entorn del Pp que se'ls deu haver oblidat (només ho han fet contra Bárcenas, i deu haver estat per quedar bé). També ha estat objecte gairebé d'una  persecució el Jutge Baltasar Garzón, mentre que la Casa real no entra entre els seus objectius, llevat i de manera tova amb Iñaki Urdangarin i la que no sap res de res.

 Bàsicament les seves querelles han anat contra Catalunya, no tan sols Jordi Pujol o ara Carme Forcadell, Artur Mas o el Barça han estat el blanc del seu dit acusador.
Dit això, llevat de la querella contra Pujol que han tret els diners per aportació popular, ningú que se sàpiga ha investigat si a banda de querellarse a tort i a dret amb tothom o gairebé, aquest pseudo sindicat té alguna altra activitat lucrativa, i tampoc s'ha investigat com es financia. I diria que no hi cap interés de la judicatura per saber-ho.