.

BLOCS D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ


MENTIDES QUE FAN MAL


Últimament es parla molt de mentides. De mentides n'hi ha de grans, de petites, de piatoses, d'ùtils, per omisió, i n'hi ha que fan molt de mal. Algú ens està intentant enganyar, ens vol enganyar, això és la mentida. I no hi ha més, podem si voleu mesurar la gravetat d'aquesta mentida, però sempre fa més mal que bé, llevat potser de la piatosa que estalvia molts problemes i en resol algun.

Ja sabem que tot el que es fa i es desfà no posseeix cap base real, que és igual fer una cosa que no fer-la, que res té cap importància. Malgrat aixó, en la  nostra quotidianeitat considerem aquest món real i irreal alhora i li donem excessiva importancia, barregem per aixó, mentides, amb mitges mentides i fins i tot alguna veritat. I la pitjor mentida, la que no és diu, la que s'amaga per omisió, el silenci culpable. encara que després hi hagi el penediment tardà (o fals penediment).
I aquí entra la confusió de la persona, i, de la mateixa manera que a Castelló un senyor pensava que l'aeroport era seu, i cofoi l'ensenyava als seus nets, aquí algu enganyant-se a si mateix, es va creure que era l'amo del País, que estava per damunt del bé i del mal, creient-se les seves pròpies mentides, que malgrat ser tan catòlic, no eren piatoses. I la seva mentida, ha fet a molts, molt de mal. Ho resumeix molt bé al final del seu escrit Antón Losada a El Periodico: 

"Ni un gest de penediment, ni cap rastre de vergonya. Tot gestionat com si es tractés d'un negoci que ha sortit malament. La família Pujol es veu a si mateixa com una família d'emprenedors lluitant per sobreviure en una trama plena de traïdors. D'anar al Parlament a donar explicacions ja en parlarem. De tornar els diners ni parlar-ne. Si ha d'escollir entre els seus problemes i els problemes que pugui causar a Mas, al seu partit o fins i tot a Catalunya, Pujol escull arreglar els seus. Ja trigava Convergència a aplicar-li aquella llei que diu que qui la fa la paga."




4 comentaris :

  1. Ostias, es que es jodido, y esta entrada explica bien mi pensamiento : " "Ni un gest de penediment, ni cap rastre de vergonya. Tot gestionat com si es tractés d'un negoci que ha sortit malament..."

    Estoy sorprendido. Es como si estuviera cabreado con el mundo en general y el Estado en particular.
    A mi no me hacen falta explicaciones, no las deseo, lo que si deseo es que se averigüe la cantidad exacta de dinero que hay en esos 13 países y si se sacó de este país para dormir allí, y que por él se pague lo correspondiente a Hacienda, así anualmente. Ya me da igual si los trae, o los deja, solo quiero que pague como lo hace mi señora, mi hijo, mi nuera y yo mismo.
    En EEUU y en Alemanía sería acusado de alta traición, le quitarían todas las prebendas e iría sin remisión a la trena.

    ResponElimina
  2. Ja et vaig dir que el tema de la família Pujol només ha començat. És enorme i molt greu, i qúestiona la mateix institució que va crear. És la genaralitat i els seus funcionaris allò que queda en dubte, és tot el sistema.

    ResponElimina
  3. ¿Que hubiese pasado si existiese la Hacienda Catalana? pues lo que pasa en el Pais Vasco, del cual nadie quiere hablar, y el lehendakari socialista no tuvo "bemoles" de atacar. En el Pais Vasco todas las concesiones públicas, son para "los nuestros", no los vascos, sino "nuestros vascos de verdad, PNV". Y no es cuestion de identidad, sino de negocio, desgraciadamente para todos.

    ResponElimina
  4. Asi es Daniel, aqui lo que hay es mucho compadreo, en unos y en otros.

    ResponElimina

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed - OddThemes