Qui devia ser el primer home que es va inventar un déu?, abans, algú havia d'haver inventat la vanitat, sense ella no es pot imaginar la creació d'un déu, un déu que només tenim els homes, ni tan sols les dones, un déu que per més inri (perdó)... va ser creat a imatge i semblança d'aquest primer home, amb tota la seva crueltat, manca de justícia, intransigència. L'home va crear, va imaginar un déu venjatiu, cruel, o sia com ell, una manera com una altra de justificar les seves malvestats, els seus crims.

Han passat més de dos mil anys i continua la farsa, potser com a justificació d'aquests crims inherents als homínids, l'únic animal capaç de matar per matar, sense motiu, raó, ni cap penediment.

Abomino de tots els déus, de totes les religions, els maleeixo, ells han estat l'excusa, la gran farsa per matar, anorrear i destruir-ho tot, homes i dones, nacions. Deia no recordo qui que quan l'home deixa de creure en déu es capaç de creure en qualsevol cosa, i oblidava també dins la seva vanitat, que és possible no creure en res, ni en els déus ni en els homes, i sobreviure a ambdós, només cal honestedat, absència de vanitat i lucidesa, i se'n diu intel·ligència emocional, lúcidament emocional.

Per què són les emocions el que ens diferència de la resta d'animals, no el culte obscé a les divinitats que ens hem inventat, ni les consequencies que comporta aquesta fe desaforada; i les emocions no es poden controlar, hi són, apareixen i desapareixen sense que hi podem fer res; i són les emocions, disfressades d'ideals patris les que empenyen als pobles, i a vegades, només a vegades, les senyores maries agafen una estelada i empenyen a tot un país, i no hi ha déu que les aturi. I això, de tan senzill, de tan obvi, pocs hi han caigut, i creuen que tot ve de més amunt, quan el moviment és d'abaix, i és el que el fa fort, imparable. Aixi de senzill, aixi d'humà i gens diví.