La mort del banquer santanderí Emilio Botín, a causa d'un infart, no ha deixat indiferent a ningú. Des del món de la banca, passant pel empresarial i arribant fins a les diferents formacions polítiques, tots els dirigents s'han pronunciat i han deixat els seus opinions al voltant de... la figura d'aquest home de banca.
Les xarxes socials s'han convertit en un formiguer de crítiques, tant a favor com en contra des que Esquerra Unida Béjar llancés un twitt a primera hora del matí amb el següent text: "Emilio Botín passa de dirigir un banc a regentar una caixa. li donem l'enhorabona per aquest gir social en les seves inversions."

Miguel Rodero, dirigent d'IU Comarca de Béjar afirma que no estan disposats a assumir la "hipocresia institucional", que "cal oblidar la benevolència d'altres formacions, ja que Emilio Botín té al darrere la mort de molts ciutadans al fer que l'impagament de les seves hipoteques no s'hagin pogut solucionar".  I tot i ser cert, hi ha coses que se les podrien haver estalviat com el Twitt citat més amunt. Tan menyspreables són les lloances excessives, com una crítica tan sarcàstica, d'humor negre com aquesta. Ni una cosa ni l'altra, hi ha un terme mig, un saber guardar les formes que s'està perdent  el saber estar i comportar-se, en un extrem i en l'altre.

Posem que ahir va morir un home de 79 anys d'un infart, com en moren molts cada dia arreu del món, i ja está. Fi de trajecte, però sense insultar-lo ni menysprear-lo, això se li havia d'haver fet en vida.