.png "English"){kind=small}
En l'escrit d'ahir, Fuster parlava d'OBJET TROUVÉ. L'expressió «art trobat» -equivalent a l'expressió francesa objet trouvé, objecte trobat... descriu l'art creat a partir de l'ús no disfressat, però sovint modificat, d'objectes que normalment no es consideren artístics i tenen una funció mundana i utilitària. Les obres d'aquest tipus s'anomenen en anglès ready-made quan l'artista no ha fet pràcticament cap modificació en l'objecte trobat. Marcel Duchamp va ser el pioner de l'art trobat a principis del segle XX.
El mateix Amalfitano a 2666, penja el llibre de Rafael Dieste en un estenedor, en un clar homenatge de Bolaño a Duchamp.(*)
El mateix Amalfitano a 2666, penja el llibre de Rafael Dieste en un estenedor, en un clar homenatge de Bolaño a Duchamp.(*)
L'art trobat ho és a partir d'objectes que poden ser naturals o manufacturats, exposats tal com són o lleugerament modificats, a vegades no cal modificar res, només trobar un objecte com el de la fotografia que encapçala l'escrit, que són restes de runa, i considerar que és tracte d'una escultura, o lleugeres modificacions de pedres com en aquesta altre a Lanzarote, art fugisser en ambdós casos. Això si, cal posar-li un títol i exposar-lo en alguna galeria.
La primera foto és la Gioconda, sense cap mena de dubte, i a la de Lanzarote hi veig un cactus amb els seus respectius "higos chumbos" (diga'm si tu també el veus...). L'art trobat, a banda de que escolto el que puguin dir els experts, neix a partir d'unes imatges que ja tenim en algun lloc del cervell enmagatzemades que son coincidents que tenen certes semblances o aparences amb imatges que ja em vist, de manera que unes vegades estem davant d'una caricatura de la Gioconda i d'altres sentim potser fins i tot la olor del higo chumbo, a banda d'això, no em suggereix gaire cosa més l'art trobat, efectivament per això per a mi és un art trobat, té la seva gracia, encara que sembli nostalgia de fer passatemps o de trobar les vuit diferències entre la realitat i lo abstracte :D
ResponEliminaNo he estat encara a Lanzarote però aquest color de mar, m'agrada.
Salut.
Per cert, al Cap de Creus també han fet uns quants mini monolitos d'aquets, a part dels que hi hà posat el temps, la geologia i la meteorologia...és un art trobat també aquest, rubricat per la inefable vanitat del temps.
Correcto FRANCESC. De tal manera que lo menciona varias veces, pero la primera.
ResponEliminaRafael Dieste (Rianxo 1899-1975), como bien dices hace un homenaje a Duchamp.
Yo, por mi parte, me quedé pasmado cuando en la pg 249 de Anagrama, vi el dibujo nº 6. En donde sale Mario Bunge, del que sabes es mi filósofo preferido y sobre el cual trabajo en Filosofía Política.
Es un libro que no me canso de leer, el que me llevaría a una isla desierta, sin duda.
Salut
Saps Gemma, em va cridar l'atenció perquè algú la va posar allí, es al costat de la Torre de l'aigua a SBD, en unes dependencies municipales que varen enderrocar, i de les runes, aquest tros de ferro i formigó, algu el va posar allí, com les pedres de Lanzarote.
ResponEliminaMiquel, doncs jo he représ la traducció de 2666 que tenia abandonada feioa temps. ´çEs la m illor manera que he trobat D'EMPAPAR-ME D'UNA NOVEL·LA, traduïnt-la.
ResponEliminaOstres,nom m'habia fixa¡'t amb lo de Bunge, és aixì, devem tenir la mateixa edició.
salut