Xangri-La és un lloc fictici situat entre muntanyes asiàtiques que ha esdevingut sinònim del paradís. El nom va sorgir d'una novel·la de James Hilton el 1933, Horitzonts perduts, que recollia llegendes antigues. Xangri-La és la meta de viatges d'aventures per excel·lència, un mite similar al del Sant Graal... Potser 80 anys més tard El metge escocès Robert McCarrison hagi trobat Xangri-La, o quelcom molt similar. Aquesta noticia de la vall dels Hunza que em té fascinat, ho confirmaría. 


"La vall del riu Hunza, a la frontera de l'Índia i el Pakistan, és anomenat 'oasi de la joventut', i no és en va: els habitants de la zona viuen fins 110-120 anys, gairebé mai es posen malalts i tenen una aparença molt jove. Els habitants d'Hunza destaquen en molts aspectes entre les nacions veïnes: físicament s'assemblen molt als europeus, parlen la seva pròpia llengua - el burushaski - que no s'assembla a cap altre al món, i professen un islam especial, l'ismaelita.


No obstant això, el més sorprenent d'aquesta petita nació amagada entre els massissos muntanyencs de la regió és la seva capacitat extraordinària de mantenir la seva joventut i salut: els hunza es banyen en aigua gelada fins a 15 graus sota zero, juguen a jocs esportius fins i tot fins als 100 anys, les dones de 40 anys semblen adolescents i als 65 anys donen a llum. A l'estiu mengen fruites i verdures crues; a l'hivern, albercocs secs, grans germinats i formatge d'ovella.

El metge escocès Robert McCarrison, que va descriure per primera vegada la 'vall feliç', ha posat èmfasi que els hunza gairebé no consumeixen proteïnes. Al dia mengen de mitjana 1.933 calories, en les quals s'inclouen 50 grams de proteïnes, 36 grams de greix i 365 grams de carbohidrats.

Segons les conclusions de McCarrison, precisament la dieta és el factor principal de la longevitat d'aquesta nació, subratlla el medi. Per exemple les nacions veïnes, que viuen en les mateixes condicions climàtiques però no mengen adequadament, pateixen una varietat de malalties i tenen una esperança de vida 2 vegades més curta.



Un altre especialista, R. Bircher, va destacar els següents avantatges del model d'alimentació d'aquesta sorprenent nació: és vegetarià, té una gran quantitat d'aliments crus, les fruites i verdures predominen en la dieta, els productes són completament naturals i tenen períodes regulars de dejuni.

Sobre el secret de la seva longevitat, els habitants d'Hunza recomanen mantenir una dieta vegetariana, treballar i moure's constantment. Entre d'altres beneficis d'aquesta manera de vida figuren l'alegria - els hunza sempre estan de bon humor - i el control dels nervis, no coneixen l'estrès."