M'estic plantejant seriosament demanar un recurs d'ampara o asil politic no sé on. Pertanyo a un grup molt més gran del que sembla, de gent que no és unionista, separatista u oficialista, un grup de gent que no té qui el defensi ni alci la veu per a... ell. Som els que no estem amb ningú ni contra ningú, deixats de la ma de déu i dels homes, estem en terra de ningú, perjudicats per ambdós bàndols. 
Recordem els versos de Gil de Biedma, però ni alló que ell proposava podem fer, no som d'enlloc ni tenim cabuda enlloc, estem en una espècie de purgatori (mai millor dit), i no per indefinició, sinó potser per tenir les idees excessivament clares, malgrat ningú ens vulgui escoltar. Tenim un problema, i no sabem com resoldre'l. No podem ser catalans si no som antiespanyols - ens diuen - i no podem ser nomès espanyols perquè som o pretenem ser catalans. El que deia, tenim un problema, estem en un cul-de-sac sense possibilitat de sortida, i cansats, profundament cansats i fastiguejats dels uns i dels altres. Deien avui a A-3 que es veu que l'avi Pujol també tenia una fulana, ja no sé si és cert o no, i sincerament no m'importa. Amb cap dels respectes, que s'en vagin uns i altres a fer la mar.