ARRUÏNAR L'ESTAT CONQUERIT - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
ARRUÏNAR L'ESTAT CONQUERIT

ARRUÏNAR L'ESTAT CONQUERIT

Share This

Quan el príncep vol conservar aquells estats que estaven habituats a viure amb la seva legislació pròpia i en règim de república, cal que abraci una d'aquestes tres resolucions: o arruïnat-los, o anar a viure-hi, o deixar el poble amb el seu codi tradicional, obligant-lo a pagar-li una contribució anual i creant al país un tribunal de curt nombre de membres, que tingui cura de consolidar allà el seu poder. En establir aquest consell consultiu, el príncep, sabent que no pot subsistir sense la seva amistat i sense la seva dominació, té el major interès de fomentar la seva autoritat. 
Una ciutat acostumada a viure lliurement i que el príncep vol conservar, es conté molt més fàcilment per mitjà de l'influx directe dels seus propis ciutadans que de qualsevol altra manera, com els espartans i els romans ens ho van provar amb el seu exemple. No obstant això, els espartans, que van posseir a Atenes i Tebes mitjançant un consell d'un curt nombre de ciutadans, van acabar perdent, i els romans, que per posseir a Capua, a Cartago i Numància, les varen desorganitzar, no les van perdre. Quan van voler retenir a Grècia, com l'havien retingut els espartans deixant-la lliure amb les seves lleis, no els va sortir encertada aquesta operació, i es van veure obligats a desorganitzar moltes de les seves ciutats per guardar-les. 
Parlant amb veritat, l'arbitri més segur per conservar semblants Estats és el d'arruïnar-los. Qui es fa senyor d'una ciutat acostumada a viure lliurement, i no descompon el seu règim polític, ha de temer ser enderrocat per ella, fet i fet. 
Per justificar aquesta ciutat la seva rebel·lió invocar la seva llibertat i les seves antigues lleis, el nom no podran fer-li perdre mai el temps i els beneficis del conqueridor. Per més que aquest s'esforci, i encara que practiqui un expedient de previsió, si no es desuneixen i es dispersen els seus habitants, no oblidarà mai el nom d'aquella antiga llibertat, ni els seus particulars estatuts, i fins recorrerà a ells en la primera ocasió, com ho va fer Pisa, malgrat haver estat tota una centúria sota la dominació dels florentins. Però quan les ciutats o províncies es troben avesades a viure en l'obediència a un príncep, com, d'una banda, conserven aquesta obediència i, per altra, no tenen del seu antic senyor, no concorden els ciutadans entre si per triar.ne un altre nou, i , no sabent viure lliures, són més tardos a prendre les armes, per la qual cosa cal conquerir-los amb més facilitat i assegurar la seva possessió. En les repúbliques, per contra, hi ha més valor, major disposició d'ànim contra el conqueridor que després es fa príncep, i més desig de venjar-se d'ell. Com que no es perd, en el seu ambient, la memòria de l'antiga llibertat, abans li sobreviu més activament cada dia, el més assenyat  consisteix en dissoldrel, o en anar a habitar-hi. Maquiavel

2 comentaris:

  1. Maquiavelo escribió su tratado para un rey, no para republicanos...
    Un tratado muy interesante

    ResponElimina
  2. ah! pero aquí tenim reyetó Miquel, el marit de la Letizia.

    ResponElimina

.