DEL CINISME - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
DEL CINISME

DEL CINISME

Share This

Cal insistir-hi: convé reivindicar el cinisme. En el fons, allò que anomemen 'cinisme' no és sinó l'antidot de la hipocresía. La figura simètricament oposada al 'cínic' no és el 'virtuós' ni tan sols el 'purità': és el fariseu'. En deixar de ser joves, el cinisme o l'escepticisme, el projectem sobre els qui vènen rere nostre. I no ho fem de mala fe, sinó per pura precaució. Ja ho deia Fuster, el cinisme està en franca decadència: abans, de tant en tant, als pobles, veies els gossos copular pel carrer, ara ja no gossen fer-ho, no és políticament correcte, I ja que parlo de política, no és cert que els polítics siguin cínics, poden ser moltes altres coses dolentes, però no cínics, aquest apartat està gestionat pels nens i els bojos, car aixo és el cinisme, dir la veritat del que es pensa sense pensar en les seves conseqüencies. Tal com raja.

5 comentaris:

  1. d´acord...molt d´acord.
    salut

    ResponElimina
  2. Ara el gossos van lligats pel carrer. Abans no. I sí, de vegades penso que millor ser cínic, però el cinisme no té gaire bona rebuda, hi hà que s'ho agafen malament i per això alguns prefereixen la ironia. Jo no em decanto ni per una cosa ni per l'altre, crec que cada moment o situació té un estat natural, i ja et dic, uns cops cínic, altres irònic, i d'altres que dius ja s'ho faran...

    "Tal com raja", segons com, et pots quedar solet...t'ho dic perque m'ha passat. I mira, és una manera de fer neteja, segons com...però també tinc un altre lectura del tema i es que aquesta "veritat" que dius que tenen els nens, és una veritat certament, però només n'és una, la seva, quan realment n'hi hà moltes, tantes com maneres de veure les coses i de interpretar-les. Hi hà molta gent que no entén la ironia tampoc, també m'hi trobo, i segur que certes ironies o cinismes jo tampoc els entendré...

    ResponElimina
  3. Gemma, es que si diguessim sempre el que pensem, la nostra veritat, ens quedariem sols.
    La veritat és un mirall trencat amb mil blocins dels que cadascún en un un trocet i creu que és el bo.

    salut

    ResponElimina
  4. Ahhhh, i no poder dir la veritat, la teva veritat, per molt que foti, que no és estar sol?

    La soletat en companyia és més divertida o estimulant..

    ResponElimina
  5. s'està molt bé sol. Almenys jo m'hi trobo molt a gust.

    http://francesc-arrahona.blogspot.com.es/2013/07/soliloquio-del-individuo.html

    ResponElimina

.