Cal insistir-hi: convé reivindicar el cinisme. En el fons, allò que anomemen 'cinisme' no és sinó l'antidot de la hipocresía. La figura simètricament oposada al 'cínic' no és el 'virtuós' ni tan sols el 'purità': és el fariseu'. En deixar de ser joves, el cinisme o l'escepticisme, el projectem sobre els qui vènen rere nostre. I no ho fem de mala fe, sinó per pura precaució. Ja ho deia Fuster, el cinisme està en franca decadència: abans, de tant en tant, als pobles, veies els gossos copular pel carrer, ara ja no gossen fer-ho, no és políticament correcte, I ja que parlo de política, no és cert que els polítics siguin cínics, poden ser moltes altres coses dolentes, però no cínics, aquest apartat està gestionat pels nens i els bojos, car aixo és el cinisme, dir la veritat del que es pensa sense pensar en les seves conseqüencies. Tal com raja.