Divendres al Ford Fiesta se li encenia una llum groga en forma de cotxe, que vol dir avaria de motor, no greu pero que cal dignosticar. Dissabte al mati vaig anar al concessionari i com es de manual, la llum ja no s'encenia, ni s'encenia diumenge, ni aquest matí, quan per pura precaució he anat a la Ford. L'he hagut de deixar per passar el test de la màquina, i a les quatre de la tarda ja el tenia, es tractava de les bugies i de 98,08€ que m'ha costat la broma.

Abans, aquesta reparacio no m'hauria costat ni cinc, o pocs diners, jo mateix m'hauria canviat les bugies, jo, o algun manetes conegut. I és que abans s'aprofitava tot. A mi els reis m'havien dut la mateixa bicicleta tres anys seguits, el meu pare més o menys la repintava la nit abans, i el nen ja tenia regal de reis. El nen que duia els pantalons apedaçats, i no perquè necessariàment fes falta, no costaven tants diners tampoc, però era la manera de ser, de comportar-se, com les sabates, de sola de crep que es partia però com no es gastaven les havies de continuar portant, i no passava res. El que era important era la mental·lització de que tot s'havia d'aprofitar o reciclar com fan encara i molt forçats per les circumstàncies a Cuba o al Marroc o a qualsevol país amb més mancances que nosaltres. 
Aqui, com a nous rics anats a menys sense haver arribat a més, no aprofitem ni reciclem res, no reparem res, si un fòtil no va es llença i se'n compra un altre, el "manetes" ha desaparegut o se n'ha anat a altres contrades, ningú sap arreglar res, i no preguntis davant d'una avaria a ningú, com passa amb el cotxe, la màquina ha de dictaminar que té, i és que els cotxes com passa amb les motos, des que no fan la perla amb les seves bugies ja no són el que eren. De fet res és el que era, hem passat del no res al zero absolut, a la falsa abundor de nous rics endeutats i hipotecats, desconcertats i esmaperduts, de la ignorància sabuda al desconeixement absolut. Estem davant de la primera generació totalment indigent mental de la història i en seguiran més, el camí cap la banalització absoluta està ja marcat. Potser és millor així, no pensar, no fer res, no preocupar-se per res i malviure entre les restes d'una malmesa intel·ligència. Ens ho va avisar Huxley, ja som de ple dins el món feliç. Nomès ens falta el soma, o potser no?, es diu TV, o WhatsApp.
.