Una llengua és molt més que 'això' que manegen els guies de turistes, els torsimanys diplomàtics i els alegres tecnocràtes 'a la violeta'. Un idioma és, primer que res, un dispositiu de pensar, de sentir, d'estimar, .de comunicar-se, especificament determinat.
Des que l'home és home, el seu instint i la seua vocació  ha estat 'parlar' la seva llengua. Ara procuren que no parle. O que, a tot estirar, repetesca el que sent. Hi ha una sòrdida i sorda conspiració per a convertir-nos de parlants en oients. I és obvi que, actualment, una llengua  no pot sobreviure sense la pròtesi de l'Oficialitat i el gran negoci.
Les llengües de demà seran llengües d'un món feliç.

JOAN FUSTER